Enric I. Canela
El diari El País publica un brillant article (Hacienda, los sofás y los proyectos de investigación) de Antonio Cabrales, es catedràtic d’Economia, i Anxo Sánchez, catedràtic de Matemàtiques, tots dos de la Universitat Carlos III.
L’article tracta de la bogeria de les auditories que fa el govern espanyol a les subvencions que atorga als projectes de recerca. Aquesta política boja no és nova, ja porta temps fent-se.
La cosa, molt ben explicada pels autors de l’article, és que una empresa auditora inspecciona tots (o la majoria) dels projectes de recerca executats per trobar despeses que ells consideren impròpies del projecte. Si així ho consideren, cal tornar els diners amb interessos. Un munt de gent de les universitats i centres de recerca treballa per satisfer la voracitat dels auditors. La cosa és tan absurda que si cal fer un viatge en cotxe per una trobada relacionada amb el projecte, per exemple, i tens un tiquet d’autopista has de demanar una factura amb el CIF de la universitat a l’empresa d’autopistes. Si no és així, has de tornar l’IVA. Hores de feina per uns cèntims. Com és natural si cal un taxi li has de demanar al taxista una factura a nom de la universitat, CIF inclòs. Els autors dels articles posen alguns exemples i ho expliquen molt bé.
Vagi per endavant que em semblen molt bé les auditories, però no cal arribar al ridícul i provocar més despeses per aconseguir justificacions que no retorns.
Diuen, no ho sé, que l’empresa que fa les auditories va a comissió. D’això no n’estic segur. Del que si estic segur és del nivell d’absurd al que s’arriba, ho sé perquè n’he patit més d’una.
Totalment d’acord. Dono testimoni del nivell d’absurd al que s’arriba en les justifacions de les despeses i les posteriors auditories. Una pèrdua de temps i diners que ens té avorrits i farts a tots els IPs dels ajuts del Pla Nacional. Es preocupen per “recuperar” uns pocs cèntims d’euro i els hi passen pel davant milions d’euros destinació Suïssa i d’aquests no se’n preocupen. Lamentable.
Miquel,
Milers d’hores gastades. Tiquets que s’han descolorit i que no accepten. El problema de l’Estat.