Enric I. Canela
Un editorial de La Vanguardia es titula Taxes universitàries (nota: que no són taxes, sinó preus públics). Comença dient que mentre a Alemanya les dos úniques regions que cobraven per la matrícula universitària han fet la universitat gratuïta, amb la qual cosa la gratuïtat s’ha estès a tot l’estat alemany, aquí s’apugen contínuament els preus.
La Vanguardia ho vol justificar dient, literalment: Malgrat aquest augment estratosfèric, d’aproximadament entre el 40% i el 60%, les taxes (nota: que no són taxes) que paguen els estudiants tot just cobreixen el 15% del cost que comporta aquest ensenyament, fet que il·lustra fins a quin punt està mal organitzat el sistema i la poca imaginació dels que tenen la responsabilitat de gestionar l’accés a la universitat en igualtat de condicions per a tothom. Dues coses: 1) insistir que és absolutament fals que es pagui el 15 % del cost que comporta aquest ensenyament. Paguen el 15 % del cost de la universitat (que no només ensenya). 2) No entenc que critiquen als que gestionen l’accés. En tot cas que critiquin directament al govern que no dóna beques suficients i apuja preus.
Per no induir a errors, no estic en contra que es pagui si les beques cobreixen el cost d’oportunitat. Per si el model serveix, està de moda, els escocesos no paguen la matrícula e Escòcia (o si la paguen la recuperen).
Acaba dient que: Apujar les taxes (nota: que no són taxes) universitàries sense encarar la reforma en profunditat que necessita la primera institució formativa és un greu error amb unes conseqüències que són cada vegada més oneroses.
No sé si serà un encert que ens intentin reformar uns polítics que no se saben reformar ells. Potser que ho deleguin en algú que hagi demostrat més encert.