Enric I. Canela
Juan Hernández Armenteros, professor de la Universitat de Jaén, i José Antonio Pérez García, gerent de la Universitat Politècnica de València, treballen des de fa anys en l’anàlisi de les universitats, entre altres coses en la del seu finançament.
Fa un mes i mig publicaven un article al diari El País on posaven de manifest, sempre d’acord amb les seves dades i la corresponent interpretació, que les universitats de l’estat no estan tan malament com moltes vegades interpretacions superficials i interessades es presenten a l’opinió pública.
Critiquen durament que la crisi fiscal hagi portat als governs, estatal i autonòmics a portar la universitats als anys noranta.
Crec que, si bé no totes les universitats són iguals, la mala política general duta a terme en aquests dos anys està posant en risc el sistema universitari espanyol. Concretament el català està passant per una situació mai vista. I dic mai.
L’exemple més immediat el tenim amb la intervenció “suau” de la UPC per part d ela Generalitat (veure La UPC en dèficit queda sota la “tutela” de la Generalitat i la pròpia nota de la UPC).
Cal un pacte immediat entre Govern i universitat per salvar la universitat i no dic una “cimera” perquè semblaria que estic de conya. Abans es deia que si no vol solucionar un problema crees una comissió. Ara ha canviat, fas cimeres.