Enric I. Canela
Avui L’Econòmic publica un article de Berta Roig sobre la reforma dels Estatuts i l’organitzativa que està estudiant la UB. L’article, basat en una entrevista amb el president de la comissió que estudia aquestes qüestions, i de la que en formo part, explica prou bé el procés i objectius, si bé faria una lleu matisació. La reforma organitzativa prevista no té a veure amb els problemes econòmics que patim totes les universitats. La reforma té un objectiu de més llarg termini, millorar l’eficàcia i adaptar-nos millor a les demandes de la societat, que són diferents de les de fa uns anys.
Per altra banda, l’article diu que el deute que arrossega el Parc Científic s’ha convertit en una pesada càrrega financera per a la UB. No és així perquè el Parc té personalitat jurídica pròpia. No és una carrega financera però si un maldecap que cal guarir.
Un altre aspecte que cal esmenar és que hi diu, referint-se al pressupost, que un dels problemes a l’hora de quadrar els números a la UB és el deute per part del govern català, que suma 54 milions d’euros per endarreriments reconeguts. No és això, els endarreriments reconeguts no tenen efecte sobre el pressupost, el que fan és afectar la tresoreria. Això representa dificultats per fer front als pagaments però no creen dificultat per quadrar el pressupost. Un matís, si calgués demanar una pòlissa de tresoreria per disposar de liquiditat, si que afectaria, en els interessos generats per la pòlissa, lleugerament el pressupost. Sovint es confon tresoreria i pressupost.
Benvolgut Enric, si la reforma organitzativa prevista no té a veure amb els problemes econòmics que patim, deixem de perdre el temps i els diners, tenim problemes mes greus, sobre tot els econòmics. I si realment te un objectiu econòmic, això es la xocolata del lloro. Abans estalviaríem mes baixant els complements per càrrecs.
El problema que te al professorat preocupat es el fet que estem fent tot això, sense que s’hagi justificat amb dades reals i objectives el ‘per que? i
el ‘per a que? estem fent tot això. I mentre hi ha l’ombra de la RLT, ho sento diguem mal pensat però no m’agrada gens. !!!!
Albert Soler
Benvolgut Albert,
Els problemes econòmics no estan relacionats amb l’estructura. Una estructura diferent podria produir un petit estalvi.
Els complements per càrrecs vénen definits al BOE, igual que els sous i són relativament petits. Alguna universitat, com la UPC, si no estic mal fixat, pagava complements extra, però la UB mai no ho ha fet.
El que si és cert és que algunes coses de l’estructura dificulten la gestió i l’alenteixen molt alhora que generen burocràcia inútil, que no aporta valor afegit. Això no és la xocolata del lloro. No té a veure amb si hi ha 12 o 23 facultats.
L’RLT és una exigència legal. Jo la volia haver posat fa bastants anys. Sense RLT costa molt que el govern aprovi el capítol I. Això està a la llei de pressupostos des de l’any 86 o 87 si no recordo malament. Ara ho apliquen. Això no és una amenaça, en general, però mentre no hi hagi documents, entenc el neguit.
Jo no sé com acabarà,la casa és complicada i tampoc ho porto jo, però penso més amb beneficis per als que fan feina que no danys.
Esperem.
Records
Benvolgut Enric,
Sense ganes d’entrar en polèmiques ni de demanar assemblearismes ineficients si que tinc la sensació de que el tema dels estatuts el treballen uns pocs escollits que amb la millor de les intencions intentaran fer una proposta assenyada. La universitat però és un sistema ecològic i tocar alguna peça pot fer que tot deixi de funcionar , perill que implica especialment els professors i grups més actius en recerca, més competitius i que porten més projectes a la UB.
Una abraçada,
Francesc
Benvolgut Francesc,
Ja sé que no ets assembleariste. Suposo que hi ha diferents fórmules de fer aquestes coses. El tema dels Estatuts és el de menor importància. En realitat cl adaptar-los a la llei i això no és polèmic. L’altra cosa que veig important és desregular. Algunes coses són cotilles que impedeixen treballar.
Com tu penso que el sistema es pot fer malbé si es poden traves als que més aporten, però també que podem anar a millor si els hi traiem algunes.
Particularment, com saps, jo estic per aquesta via, que és la que vol el rector.