Enric I. Canela
Llegia a Orladiari que les juntes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) van aprovar dues mocions clares i contundents. Una, de rebuig del pressupost per al 2013 i contra els acomiadaments i, l’altra, demanant la dimissió del rector Antoni Giró i eleccions anticipades. S’estan celebrant juntes en tots els centres, conseqüència de l’aprovació del pressupost i la intervenció de la Generalitat així com els acomiadaments. Se celebren justament abans de la reunió del Claustre de la UPC que tindrà lloc el proper dia 16. Hi ha una mobilització per recollir les signatures necessàries per fer dimitir al recto Antoni Giró.
Per diversos llocs m’ha arribat la carta que el rector Giró ha enviat a la comunitat universitària. La reprodueixo:
Benvolguts i benvolgudes,
En retornar a l’activitat després de les vacances de Pasqua, he cregut convenient trametre a tota la comunitat unes reflexions sobre la situació de la UPC i les mesures immediates que ens veiem obligats a prendre.
És prou coneguda la difícil situació econòmica tant a nivell estatal com autonòmic, i les repercussions que té sobre l’estat del benestar. Fa un any deien que ja havíem tocat fons, però la realitat ens demostra dia a dia que aquest fons s’ha anat fent més profund, això sí, a una velocitat menor. Els mitjans de comunicació ens recorden dia sí dia també les dificultats econòmiques que tenim totes les institucions públiques que depenem del finançament de les Administracions, com és el cas de les Universitats, que ho estem patint de forma significativa.
Des que fa un any es va prohibir la possibilitat d’endeutament de la Generalitat, l’única via addicional de finançament és l’accés al Fons de Liquidació Autonòmica (FLA). En aquest cas les condicions que l’Estat fixa com a prioritats dels pagaments són, per aquest ordre, el retorn dels interessos de l’endeutament, la nòmina, els proveïdors, i les universitats. Les universitats estem, doncs, per darrere dels proveïdors de la Generalitat. Per sort, s’ha pogut justificar que l’aportació mensual de la Generalitat, el que anomenen “nominativa”, sigui considerada com a nòmina, i se’ns hagi pogut continuar enviant més o menys regularment.
Els mitjans de comunicació sovint parlen del deute de la Generalitat a les farmàcies, però pràcticament ningú es fa ressò que el deute a les universitats públiques catalanes, des del 2011, és de l’ordre de 200 M€. Tothom entendrà, doncs, la complicada situació financera que travessem totes les universitats públiques, en major o menor grau, en funció del dèficit acumulat en què es trobava cadascuna l’any 2010.
Pel que fa a la UPC, las transferències de la Generalitat per atendre les despeses corrents han passat de 183,49 M€ l’any 2010 a 136,2 M€ l’any 2012. És a dir, si fa dos anys cobrien la totalitat de la nostra nòmina, en aquest moment la quantitat únicament cobreix el 70% de l’import.
És per això que la UPC travessa des de fa un any i mig, per una delicada situació econòmica, amb una tensió important de tresoreria, com a conseqüència del dèficit acumulat, dels endarreriments en els pagaments de la Generalitat de Catalunya, la retallada de les aportacions públiques en l’àmbit de la recerca, i la situació de crisi general que pateix el país.
Malgrat les dures mesures de contenció de la despesa que es van endegar fa un any i mig amb el “pla de viabilitat econòmica (PlaVE), 2011-2014”, per tal de poder absorbir les retallades aplicades pel Govern de la Generalitat al conjunt del sistema Universitari Català, la UPC ha tancat l’exercici 2012 amb un dèficit de 10,9 M€. Aquesta xifra col·loca el nostre dèficit acumulat en 110,8 M€.
El motiu principal d’aquest dèficit generat al 2012 no ha estat la desviació de les despeses -que s’han ajustat al pressupost- sinó una nova reducció en els ingressos previstos, que han estat per sota dels pressupostats, tant per part de la Generalitat, com del Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO), com per part dels convenis i altres projectes competitius. Aquest decrement no ha estat compensat pels majors ingressos procedents de l’increment de preus públics de matrícula. Val a dir que, a més, en el cas de la UPC aquests ingressos no s’han fet efectius totalment durant l’exercici 2012, atès que la matrícula es reparteix entre el setembre i el febrer de l’any següent. També cal tenir present que part d’aquests s’han invertit per fer front a les beques d’equitat, el sobrecost dels becaris del MINECO, i la retenció addicional que a final d’any ha fet la Generalitat en la liquidació del finançament per objectius (PROFOR), en reservar-se una quantitat (3 M€) per reduir part del seu dèficit i per a la convocatòria del programa d’assistents docents (“teaching assistants”).
Pel que fa a la legislació de l’Estat, tampoc ens ajuda gens el Real Decreto-ley 14/2012, que, en el seu article 6, apartat 5, diu, entre altres coses: “En caso de liquidación del presupuesto con remanente de tesoreria negativo, el Consejo Social deberá proceder, en la primera sesión que celebre, a la reducción de gastos del nuevo pressupuesto por cuantía igual al déficit producido. La expresada reducción sólo podrá revocarse por acuerdo de dicho órgano, a propuesta del rector, y autorización del órgano correspondiente de la Comunidad Autónoma…”. Equilibrar el pressupost del 2013 amb aquest requeriment era materialment impossible, a menys que arribéssim a un acord amb la Generalitat –com finalment s’ha pogut fer- per tractar per separat el pressupost del 2013 i el dèficit del 2012.
Les condicions de l'”Acord Generalitat-UPC, per al compliment de l’equilibri pressupostari i sostenibilitat financera de la UPC”, de 12 de març de 2013, estan recollides a la memòria del pressupost, que podeu consultar a la web institucional.
Amb aquestes condicions, hem pogut presentar el pressupost equilibrat que acaba de ser aprovat pel Consell Social, el passat 19 de març. Per assolir aquest equilibri, s’ha hagut de realitzar un gran esforç, tancant o reduint serveis que no són imprescindibles per al desenvolupament del nucli de l’activitat acadèmica, i reduint el capítol 1 (l’estructura de la Relació Llocs de Treball de PAS ocupada per personal interí). La reducció del cost de la plantilla de PAS interí ja estava prevista dins del PlaVE, a base de reduir el sou i la jornada de la totalitat del PAS interí, en un 30%. Això no obstant, el passat mes de setembre es va optar per posposar aquesta mesura, amb la confiança que l’increment dels preus de matrícula -no pressupostat- fos suficient per equilibrar els ingressos i despeses de l’exercici. En aquells moments -setembre de 2012- no podíem preveure que, a més:
- El Plan Nacional de Investigación es reduiria en un 50%, es rebaixaria el percentatge de l’ajut paral·lel a les universitats del 21 al 17%, i no es transferirien els imports fins l’exercici 2013 (quantitats de l’ordre dels 8 M€ que, a hores d’ara, encara no se’ns han fet efectives).
- La Generalitat, en liquidar a finals d’any el PROFOR 2012, retallaria la partida en 3 M€.
- Els ingressos per convenis amb les empreses, les administracions i projectes competitius, es reduirien en aproximadament un 35%, malgrat haver incrementat l’overhead. Així mateix, les administracions han deixat en suspens algunes convocatòries tradicionals de suport a la recerca.
El pressupost de 2013 aprovat també ha tingut en compte un conjunt de mesures que afecten el PDI:
- Disminució de les reduccions de l’encàrrec docent lligades als càrrecs acadèmics.
- Supressió dels complements econòmics de tots els càrrecs acadèmics no previstos en el RD 898.
- Disminució de l’estructura acadèmica de gestió dels centres.
- Intensificació de l’activitat docent per part del professorat que no fa un mínim de recerca o gestió, a través de la creació de la figura del PDI amb orientació docent.
Aquest increment de la dedicació docent d’una part del PDI permetrà reduir la contractació del professorat associat a temps parcial. Som conscients, però, que aquesta mesura no es podrà aplicar per igual en tots els àmbits. Per exemple, en l’àmbit de l’Arquitectura, atesa la seva estructura de professorat, la incidència serà més limitada.
També s’ha previst una actuació sobre el PDI Laboral i Funcionari que ha estat valorat amb DD, és a dir, deficient en docència i deficient en recerca.
Les mesures que afecten al capítol 1, i que per tant incideixen directament sobre les persones, únicament ens les hem plantejades quan ja no queda cap altra possibilitat. Les partides lligades a pla d’acció social i a complements salarials del PDI i del PAS s’han anat eliminant o reduint progressivament (premis per jubilació, tickets menjador, complements addicionals per objectius, càrrecs acadèmics propis de la UPC, pla de formació, ajuts a les matrícules…). Tampoc no té sentit allargar més una agonia que, amb la millor intenció, ja hem perllongat, però que hem constatat que és estructuralment insostenible.
Som conscients de la inquietud i trasbals que representa per a tota la nostra comunitat l’aplicació d’aquests pressupostos tan restrictius, però són mesures que s’han d’aplicar si volem mantenir la viabilitat de la nostra institució.
Ara bé, com podreu suposar, la magnitud dels desajustaments en què estem immersos no es poden solucionar únicament a base de retallar. És per això que, el passat mes de desembre, el Consell de Govern i el Consell Social van aprovar el document “modificacions en l’estructura organitzativa i l’oferta d’estudis”, generat a partir de les conclusions emeses per una comissió ad hoc, que durant uns mesos va estudiar i debatre en profunditat la situació actual de la nostra universitat, per, finalment, fer algunes propostes concretes que ens ajudin a assolir un model més sostenible econòmicament i més eficaç, tant en els aspectes acadèmics com en els de gestió.
És evident que totes les noves mesures que s’estan treballant amb totes les unitats implicades requeriran a tot el PAS i PDI un sobreesforç de dedicació i una bona predisposició d’adaptació dels llocs de treball a les noves necessitats.
Com ja vaig afirmar al darrer Consell de Govern, hem tocat el moll de l’os. No podem retallar més sense afectar seriosament la qualitat acadèmica de la UPC. La nostra viabilitat passa, doncs, per aconseguir un increment dels recursos i de l’eficiència, mitjançant el treball individual i col·lectiu, que necessàriament ha d’incloure ser més proactius des de cada una de les unitats funcionals, i molt especialment des de les unitats acadèmiques i els grups de recerca. Altrament, podem començar a perdre la posició com la millor universitat politècnica i referent del sud d’Europa, i una de les quatre primeres d’Espanya, segons els darrers resultats objectius (Ranking Scimago 2013) publicats aquesta setmana, en relació al quinquenni 2007-2011.
A la reunió de constitució del proper Claustre, prevista per al dia 16 d’abril, actualitzaré i ampliaré aquestes dades, per tal que els nous claustrals disposin d’informació de primera mà. Tanmateix, m’ha semblat convenient anticipar els grans trets d’aquesta informació a tota la comunitat.
Finalment, voldria encoratjar-vos a treballar plegats per donar llum i cos a una universitat pública amb un futur més estable, eficaç i adequat a la nostra realitat actual.
Cordialment,
Antoni Giró
3 d’abril de 2013
És la radiografia de la UPC i una gran part de la comunitat no ho accepta. Veurem que passa el dia 16 al Claustre.
El Govern ens avisa amb més retallades. Pot ser que les coses empitjorin encara més a la UPC i que coses similars passin a les altres universitats.