Enric I. Canela
Ahir llegia que els rectors de la UdG, UPF i UAB, disposats a negociar amb el govern més ajustaments, però amb condicions. De fet estan disposats a parlar de la retallada i a veure com s’hi adapten. En realitat no estan disposats a acceptar res, només a aguantar-se davant la impotència. Estan disposats a dir que això és un desastre per a la universitat i a comprendre, en part, l’acció del Govern. No tenen força per fer gaire res més que posar de manifest una realitat inqüestionable, la que el diari El Punt AVUI publica avui, La universitat amb l’aigua al coll i que jo comentava ahir (veure Una universitat anèmica) amb realisme i cruesa.
Acaba l’article del diari dient: Davant l’ofec econòmic, el govern pressiona les universitats perquè s’afanyin a buscar finançament privat, però els rectors addueixen que, amb la crisi, moltes empreses han tancat l’aixeta i exigeixen a l’administració un sistema de finançament estable.
Com a discurs, el que diu el Govern està molt bé, però em pregunto perquè el Govern no el troba per als seus projectes. En tot cas la política del Govern en l’àmbit que ens és proper s’ha adreçat més a facilitar que el recursos privats vagin a centres de recerca i no als projectes universitaris. Ens ho explica molt bé Lluís Rovira al seu bloc: Cinc centres CERCA amb finançament de La Caixa. Ens descriu com La Fundació la Caixa finançat cinc projectes de transferència desenvolupats per cinc centres CERCA, el CRG, l’IBEC, l’ICFO, l’ICIQ, i l’IRB Barcelona, amb mig milió d’euros cadascun. També recorda el programa PROVA’T que l’any 2012 va dedicar 1,5 milions d’euros a la mateixa finalitat i que van anar set projectes de centres CERCA. Potser estigui mal informat, però no recordo convocatòries anàlogues destinades a les universitats. Us puc ben assegurar que amb mig milió d’euros puc iniciar una política de valorització d’alguns projectes de la UB, cosa que sense finançament no podem fer. No estic proposant que el Govern no tingui una especial sensibilitat per als centres que ha creat, alguns a costa de la recerca de les universitats, però sí demano més “afecte” cap a la recerca que fem les universitats que, al cap i a la fi, és la base del sistema català.
És cert que les universitats que tenen algun patrimoni immobiliari que no sigui de domini públic, la majoria ho és, el poden vendre com ha fet la Generalitat amb el seu. També que es poden cedir en concessió alguns serveis, com ara residències universitàries i avançar així ingressos que s’obtindrien en anys posteriors. Exactament la línia oposada a la que fan servir les universitats anglosaxones que ens posen com a model pel que fa als ingressos privats. És una política que ens podria permetre no deteriorar la nostra activitat, però que només serviria per un exercici i per reduir els d’anys posteriors, esperant que l’any 2014 els ingressos públics tornin a augmentar. Una política que veig irremeiable però que no m’agrada. No em fa massa por a la meva universitat perquè la veig amb capacitat de remuntar, ho deia ahir, però no és bo per a ningú.
Mentre tot això passa, estudiants i professors preparen la “setmana de lluita” contra la tisorada. La situació de la UPC va ser el tret de sortida. Els seus treballadors faran quatre jornades de vaga, previstes per als dies 25, 26, 29 i 30 d’abril, i el dissabte 27 d’abril hi haurà una assemblea general a la Plaça Universitat. Abans la UPC celebrarà un consell de govern, serà el dia 24 i en aquesta sessió està prevista la modificació de la relació de llocs treball, el que vol dir l’amortització de les places d eles persones que han de ser acomiadades. No serà plàcid.
Estic segur, ho he dit diferents cops, de la feina intensa que fa el secretari d’Universitats i Recerca, Toni Castellà està fent tot el que pot per fer que les universitats patim menys, segur que sense ell les coses podrien ser pitjors, però amb això no podrem pagar salaris ni tirar endavant els projectes de recerca.
La pregunta, la del títol, quina universitat tindrem el 2014? Veig molta gent “tocada”.
En son molts els que treballem a la universitat que hem comprobat al llarg dels anys el poc interest que ha mostrat la generalitat. Els centres de recerca estan be, pero que no s’equivoquin pensant que tots els funcionaris son uns paràsits. Seria (es) un error greu.
Pd moltes gracies pels teus escrits
Moltes gràcies. Només reclamem que ens “estimin” una mica més. Alguns, posats a dit per la Generalitat, es dediquen a menystenir la recerca que fem a les universitats i ningú no els para els peus.
Enric
Pel que fa als projectes de recerca finançats per la La Caixa, recorda que hi ha l’equivalent(i, sino baix errada, mes gran) per Universitats convocat cada any a traves de l’ACUP.
Siguem rigorosos.
Raquel,
Projectes de recerca sí, però no hi ha aquests projectes de valorització. Són 500.000 euros cadascun.
Crec ser rigorós.
Raquel,
Per cert, ja estan comentats en aquest mateix bloc els projectes als que fas referència.
Enric, ets rigoros.
El que diu la raquel no ho entenc gaire.
Jo tampoc ho he entès.