Enric I. Canela
El Col·lectiu de Lectors de la UB escriu Davant d’un futur incert:
Tot i que el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, va anunciar recentment que la plantilla de personal docent i investigador no perdrà llocs de treball, la realitat és que els 42 professors lectors que la integrem – als quals se’ns acaba el contracte en breu i que hem estat avaluats favorablement per les diferents agències de qualitat governamentals – no podrem optar a un contracte d’estabilització i, per tant, acabarem al carrer. Aquest és un fet gravíssim que, a més, pretenen que es repeteixi en els propers anys.
La Generalitat de Catalunya va crear al seu dia la figura de professor lector com un esglaó més dins de la carrera acadèmica, com una aposta per fer possible el relleu generacional a les universitats catalanes. Els professors lectors demanem al rector de la UB i al departament d’Economia de la Generalitat que no deixin perdre el talent en què han estat invertint durant els últims anys, i apostin per un país en el qual l’educació universitària de qualitat i la innovació científica siguin el motor. Els lectors hem complert, el rector, no.
Manuel Viladevall Solé, vicerector de Professorat de la UB contesta:
En referència a la carta Davant d’un futur incert, escrita professors lectors i publicada ahir en aquest diari, voldria dir que no es poden barrejar les afirmacions del rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, en defensa de mantenir el nombre actual de treballadors permanents existents a la universitat, amb la continuïtat d’un grup que ha acabat els seus cinc anys de contracte, el màxim permès per la llei. La nostra universitat treu cada any a concurs el màxim nombre de places permeses (10% de reposició de l’Estat i fins a un 50% la Generalitat), tal com està contingut en el pressupost per al 2013. En finalitzar el contracte de professor lector, s’ha de seguir la carrera acadèmica guanyant una plaça permanent i, com s’ha dit, les limitacions no les fixa la UB. Per tot això, afirmar que el rector, que sempre ha prioritzat el capítol de personal, no ha complert la seva paraula no correspon a la realitat. Com a vicerector, invertiré tots els esforços perquè les necessitats docents dels diferents departaments quedin cobertes.
El que diu en Manel Viladevall és totalment cert
Joan,
Efectivament. Un decret espanyol fixa la taxa de reposició de jubilacions i no hi podem fer absolutament res.
De fet sí que es podrien fer coses… si n’hi hagués la voluntat de fer-les. El decret del govern no és cap problema insalvable ni, crec, el motiu de la decisió d’expulsar (certament no acomiadar, però sí expulsar) els lectors de la UB. El problema és una decisió política presa per l’equip rectoral en la perspectiva de l’any 2020 en la que el personal de la universitat cal reduir-lo en un 50 per cent. Com que amb les jubilacions previsibles probablement no n’hi hagi prou, cal controlar l’estabilització del personal en situació de precari (lectors, associats…) per tal de garantir que la “jibarització” de la UB en la perspectiva del 2020 sigui efectiva.
Mentre la UB i la resta d’universitats públiques, seguint polítiques de tall entre neoliberal i neoconservador, impulsen l’adaptació de la universitat a les necessitats del mercat (no de la societat, a la que haurien de servir) les universitats privades van consolidant les seves posicions. Perquè quedi més clar, veure el recent acord de creació de la Universitat de la Catalunya Central:
http://www.lavanguardia.com/local/osona/20130425/54371560916/fub-uvic-signen-naixement-nova-universitat-catalunya-central.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+lavanguardia%2Fcultura+(Seccion+LV.com+-+Cultura)
No us fa vergonya, fer aquestes afirmacions des de la vostra cadira de titulars i catedràtics, mentre permeteu que professorat que porta entre 12 i 20 anys treballant a la vostre universitat, de contracte en contracte precari, professionals amb recerca, publicacions, projectes competitius, gestió, innovació docent, avaluació docent, … se’n vagi al carrer.
Aquesta és la vostra universitat de qualitat?
de l’exelència?
Vicenç,
Aquest acord no té res a veure amb tot això de neoliberal i conservador. És un acord que no canvia cap situació en el sistema. Són coses que ja hi eren i s’uneixen.
L’equip rectoral no ha pres cap decisió de reduir el personal al 50%. No ha pres ni aquesta ni cap altra al respecte.
Sobre això, l’únic que hi ha són unes declaracions de fa temps, del Govern, que diu que el personal de les universitats ha de ser fix un 50% i temporal un altre 50%. Ni la UB ni les altres universitats han mostrat el seu acord amb això. De totes formes, recordo que per llei, el capítol 1 de les universitats l’aprova el Govern, no la universitat. Abans eren laxes i ara no.
Rocio,
A mi no em fa vergonya, em sap greu. No em pot fer vergonya una cosa que no he fet. Amb tot, m’estranyaria que no es trobés solució a la situació de les persones amb un bon CV.