Enric I. Canela
Llegia que un grup d’uns 15 estudiants assemblearis de la Facultat de Dret de la UB van impedir divendres que se celebrés una conferència sobre “Liberalisme econòmic a Catalunya” en una de les aules d’aquest centre.
Els manifestants, que van irrompre a la sala amb pancartes en què es podia llegir “Feixistes” o “Assassins”, van increpar alguns dels ponents com el diputat del PPC, José Antonio Coto, i el professor de finances de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO), Simón Pérez. L’altre ponent de la conferència era el director general de Muji Espanya, Joaquim de Toca.
No comparteixo les idees d’algun dels conferenciants, però estaven convidats a la universitat. Es pot estar o no d’acord amb el conferenciants, però és absolutament inadmissible que la violència sigui la forma de defensar les idees. No és la primera vagada que s’impedeix l’ús de la paraula de forma vergonyant per alguns que després defensen la llibertat d’expressió. Tampoc és la primera que uns pocs violenten la voluntat dels altres per la força. Que lluny estan de la democràcia.
Enric,
Hi estic d’acord. A la UAB també hem patit la intolerància dels qui, com feien els feixistes italians, no deixen parlar una gent a qui, paradoxalment, anomenen feixistes. Un bon cacau mental, sens dubte. Potser que recordin com els seus col·legues ideològics s’indignaven quan els ultres van impedir que Txema Montero parlés a la Facultat de Dret de la UB als anys 80. Jo sempre he criticat qui impedeix parlar, però aquesta gent ha decidit qui té dret a parlar i qui no: totalitaris.
Xavier,
Un càstig haver d’aguantar aquest personal. A la majoria se’ls passarà quan siguin grans. La llei de la selva, després es queixen quan vénen uns més forts que ells.