Enric I. Canela
Pep Martí a El Triangle ha publicat: Objectiu controlar la universitat. És una dura crítica a la política universitària del Govern. Una de les idees que exposa és que el Govern vol un patronat que seria el que nomenaria el rector. Aquesta és una conclusió del document sobre la governança del que he parlat algun cop i que va ser elaborat per una comissió i que ara estan discutint els partits polítics catalans. Pep Martí, entén, penso que recollint un pensament estès entre una part de la comunitat universitària, que el Govern vol així tenir el control polític de la universitat. L’argument a favor és que un patronat format per patrons de gran prestigi és el model de moltes institucions universitàries europees. La crítica és resumeix en: «Amb el descrèdit que pateix en aquests moments la classe governant, només faltaria que s’apoderés de les universitats». Els més favorables a un patronat estan aterrits només de pensar que aquest patronat pogués sortir a proposta dels actuals partits polítics.
Jo que sovint he expressat molts dubtes sobre quin és el millor model per governar la universitat, no ho tinc gens clar, penso que per totes hem de fugir d’un sistema en el que el govern de la universitat pugui sortir de forma similar a com va sortir el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Amb els riscos que hi veig, prefereixo que, amb correccions, sigui la pròpia comunitat universitària determinant en el govern de la universitat i, naturalment, en l’elecció del rector. Quan haguem assolit un model de democràcia en la que el Parlament sigui capaç de triar els millors, sense quotes de partit, potser m’ho repensaré.
M’ha agradat la referència a la UB comparant el que ha passat amb altres universitats. Diu: Mentre el rector de la UPC ha concentrat sobre ell totes les queixes del campus, a la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez ha mantingut la seva línia de crítica a les retallades, exigència a la Generalitat de mantenir el seu suport a la universitat i d’evitar els acomiadaments. El rector s’ha fet fort en aquests compromisos en una carta adreçada a tota la comunitat de la UB, on qualifica la situació financera d’«insostenible». Des de l’inici de la crisi, el rector de la UB ha mantingut un perfil suau i alhora fort en unes línies vermelles: reclamar el suport compromès pel Govern i preservar els llocs de treball amenaçats ala universitat. La UB ha estat una de les altes institucions acadèmiques del país on la cultura neoliberal encara no ha fet forat.