Enric I. Canela
No sabem si el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport l’han construït després de trobar una maqueta de Garcia Berlanga. M’estic imaginant al simpàtic Pepe Isbert però en mal educat.
Avui la degana de la Facultat d’Economia i Empres de la UB, Elisenda Paluzie, ha denunciat un cas esperpèntic.
Un doctorand, que segueix un programa d’economia en anglès, va escriure al ministeri demanant informació sobre unes beques mitjançant una carta escrita en anglès al ministeri va rebre com a resposta: Això és Espanya i aquí parlem espanyol.
Us recomano que seguiu a Vilaweb la seqüència de missatges entre el doctorand i el ministeri, no és llarg i veureu el cas que hauria de sortir en l’antologia del despropòsit, aprendreu molt. Una cosa és no saber anglès i l’altra ser un mal educat. Això deu ser “Marca Espanya”. Clar que potser és una venjança per l’admissió de Gibraltar per part de la UEFA.
Podreu imaginar que el doctorand paquistanès comprendrà ràpid perquè la majoria dels catalans volem ràpid un referèndum d’autodeterminació.
Wert, en lloc d’intentar espanyolitzar els nens catalans, s’hauria de preocupar de ensenyar educació a casa seva.
Hola,
Són molt lamentables les formes dels dos primers correus del ministeri. Dit això, el fons, que ningú parli anglès en aquella oficina, és trist però mitjanament raonable: la subdirecció en qüestió és una oficina eminentment burocràtica, on fonamentalment processen documents que han d’estar en castellà. I si el funcionari no parla anglès no és culpa seva, la culpa és de qui va decidir les condicions per aquella plaça, on no ho demanava. Fins i tot diria que el noi va tenir sort: en un únic matí, es van intercanviar 7 correus, i va aconseguir la informació (vaga) que tenien, això als meus temps hauria estat una fita històrica.
D’altra banda, preocupant el retard en les FPI i les FPU. Aquest diumenge farà 2 anys de la Ley de la Ciencia, i encara no hi ha cap convocatòria ni beneficiari d’un ajut estatal adaptats al nou contracte predoctoral.