Enric I. Canela
Avui al diari ARA el rector de la UB, Dídac Ramírez, publica l’article La universitat: camins divergents?. Una encertadíssima reflexió – demanda en el moment actual.
Perquè Boston sí i Barcelona no? No ho pregunta això Dídac Ramírez, però, salvant les distàncies, la pregunta serveix.
Agafo unes frases de la part final en defensa d’una universitat pública assolible sense consideracions econòmiques.
A la UB, davant les limitacions dels recursos públics, estem millorant els ingressos propis i iniciant noves actuacions i iniciatives per atreure més recursos de l’entorn. No obstant, mesures com l’augment generalitzat a Espanya del preu de les matrícules universitàries, que agreuja la insuficiència del sistema de beques estatal, no són sostenibles i minen els beneficis socials de la formació.
Cal avançar, doncs, en un pacte pel sosteniment de la universitat pública amb recursos públics suficients, en el qual participin tots els agents que hi estem vinculats, i que doni valor al nostre model universitari, que és dels més efectius i eficients.