Enric I. Canela
Xavier Marcet sempre em fa pensar! Avui llegia el seu article: Universidades sin movilidad profesional. Ens fa enfrontar amb la contradicció d’un professorat que ens movem poc, no canviem d’institució, no anem a l’empresa un temps i tornem a la universitat, més aviat son llargament estables, els que ho som i els altres ho voldrien ser, i uns estudiants als que aconsellem el canvi i els diem que marxen amb un bagatge de coneixement adaptable a entorns canviants (en contra del que, equivocadament, voldrien alguns empresaris de vol gallinaci, no els donem ofici sinó eines).
Confesso que no m’he mogut gens i que ja no em mouré. Tot el que sé ho he aprés dels llibres i articles i de l’experiència dels altres. Si he tractat amb molts professionals, de molts àmbits i segurament “conec”, però no tinc l’experiència professional d’altres universitats ni d’empreses. Com jo, segur que molts, i la majoria d’aquests molts, encara amb menys relació exterior que jo.
Bon article per pensar i segurament per pensar que no és fàcil canviar això.
Gràcies Enric per la lectura i els comentaris. Una abraçada, Xavier