Enric I. Canela
Llegia un carta dels investigadors Ramon y Cajal de la UB que diu així:
El col·lectiu d’investigadors Ramón y Cajal vol denunciar que la Universitat de Barcelona ens ha negat a la majoria de nosaltres la possibilitat d’estabilitzar-nos, malgrat que havia adquirit explícitament aquest compromís en el moment que ens va contractar. La universitat esgrimeix raons econòmiques amb l’excusa de prioritzar necessitats docents, sense utilitzar en cap moment criteris de qualitat científica ni d’excel·lència. Els investigadors Ramón y Cajal hem superat totes les avaluacions de qualitat i contribuïm a l’excel·lència científica publicant a les revistes de més impacte, aportant una àmplia experiència i contactes internacionals, i arriscant en idees noves amb resultats excel·lents. Sembla que tampoc importa que hàgim adquirit responsabilitats personals perquè confiàvem que la Universitat de Barcelona compliria els seus compromisos. El que passa és que a curt termini, simplement, sobrem.
Llàstima que no quantifiquin i hi posin xifres als que tenen la possibilitat d’estabilitzar-se i als que encara no ho saben. Efectivament dels que acaben contracte aquest any, encara hi ha alguns que no tenen clara la solució al seu cas. Jo que sóc del gènere optimista, crec que acabarem trobant solució per als que tothom està d’acord que han de continuar.
Entenc perfectament que ells escriguin això, però és mentida la darrera paraula. Nosaltres no som els primers interessats en que continuïn, els primers són ells, però sí els segons. Parlarem a final de setembre i veurem quants han quedat realment afectats negativament.
A la persona que signa aquesta carta ja li han dit que no s’obrirà res permanent compatible quan s’acabi el seu RyC. A més de tenir una molt bona trajectòria investigadora
http://scholar.google.com/citations?user=G856okoAAAAJ&hl=en ,
durant la seva RyC s’ha esforçat en fer força docència i de tot tipus (cursos magistrals, problemes, laboratoris).
No es pot dir a aquestes persones “us farem un contracte de 3 anys per retenir el vostre talent, a veure si quan s’acabi ha escampat”. Sona a un nou compromís, més buit que l’anterior, i que també s’incomplirà.