Enric I. Canela
Ahir va aparèixer l’Academic Ranking of World Universities 2013, ARWU 2013 o rànquing de Xangai 2013. Han sortit articles al respecte (1, 2, 3, 4,i 5, entre d’altres). El que destaquen és que cap universitat catalana o de l’Estat està entre les 200 primeres.
El contingut de notícia de la UB està més ajustada als fets (La UB manté la posició en el rànquing mundial ARWU i figura entre les 100 millors universitats del món en l’àmbit de la Medicina Clínica i la Farmàcia. A més, la UB torna a ser la primera universitat de l’Estat en aquest rànquing que enumera les 500 millors universitats del món).
A l’hora de criticar les universitats i els seus resultats cal considerar el context i també, en aquest cas, l’eina de mesura. La notícia de la UB aclareix algunes coses.
Mirant les dades cal felicitar-se pel fet que la UB millori lleugerament, les diferències de puntuació en els darrers anys són mínimes i probablement es troba entre el lloc 201 i 205. Cal destacar especialment l’evolució espectacular de la UAB que es consolida com una de les millors universitats.
Poso les figures, que es poden obtenir de la pàgina del rànquing clicant sobre la universitat que es vulgui mirar.
He escollit les quatre de l’Estat espanyol que hi apareixen entre el lloc 201 i 300.
Benvolgut Enric,
Sigui com sigui, anem malament. A les universitats ibèriques (i sospito que llatines en general) hi ha problemes estructurals seriosos, que fan que totes estiguin molt mal valorades. D’entrada, crec que hi ha problemes en la definició de per a què ha de servir una universitat. Que hi ha problemes en el material que les alimenta (els estudiants) degut a una mala formació bàsica també. Que grans sectors del professorat estan apalancats, és obvi. Com, sinó, s’explica que hi hagi facultats de Ciències on fa 10 anys que el 50% del professorat no publica en SCI? Això ha portat a que s’hagin fet profes amb perfil d’investigació i profes amb perfil de profe. Als que som AA ens treuen hores de docència. Bé per al que pugui significar de creixement de plantilla, però això implica que els profes inútils per a la recerca son els que fan classe, de manera que tenim lloros de repetició donant classes a gent que espera molt de nosaltres. Sovint això porta a paradoxes, on estudiants brillants son putejats per professors acomplexats. Això passa, i és una estafa. I el sistema ho tapa. Però que no hi hagi una política ambiciosa també és un altre problema. No ens creiem ni nosaltres mateixos que poguessim estar entre les 20 primeres. Però és el que li tocaria a Catalunya. Estem tant anestessiats per l’espanyolisme que ens conformem en seguir essent la “primera d’Espanya”. Això és simplement vergonyós. La recepta? quan arribem a la independència canviar de soca-rel la universitat, amb rectorats forts molt enllaçats amb la societat civil i amb un sistema eficaç de control de resultats. Que algú no publica? Al carrer…que no te projectes? Al carrer, al carrer…que no investiga? Al carrer, al carrer…que no dirigeix tesis? al carrer…que no sap ensenyar? al carrer…que se li va la olla…al psiquiatra, i sino al carrer…i saba nova. Que n’hi ha. Per respecte i estima a aquest pais que tindrem, nou, i que ja s’acosta. I perquè a aquest pais li caldrà una eina universitària forta, entre les 20 primeres del mon, o ens anirem a la merda.
Una abraçada i bon estiu (el què queda) i millor cadena humana