Enric I. Canela
El darrer dia de juliol, el Patronat del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) va aprovar una actualització del seu Pla de Viabilitat, que recull una sèrie de mesures destinades a l’estalvi de més de 8 milions d’euros anuals a partir de 2014 i fins a 2016 per corregir el desequilibri entre ingressos i despeses.
L’Institut de Salut Pública Carlos III li donarà 4 milions d’euros, no renovaran 36 contractes temporals i acomiadaran 28 treballadors d’un plantilla de 470 treballadors dels que 430 són investigadors. El cost salarial es reduirà mitjançant la supressió del pagament de gratificacions i de bonificacions, la reducció de salaris als llocs directius, a més d’un paquet de mesures de flexibilitat entre els empleats.
El Patronat diu que l’activitat científica i el nivell d’excel·lència seran els mateixos. Hi caben dues possibilitats, que les persones que acomiadaran siguin uns inútils, improbable, o que esperen que el patró de Castella, Sant Millán faci un miracle.
Hi ha una tercera opció : que ho diguin però no s’ho creguin.
Cinc dies abans, el govern espanyol va aprovar un reial decret llei pel qual es concedeix un crèdit extraordinari de 877 milions d’euros al ministeri de Defensa, per tal de sufragar els pagaments dels grans programes d’armament, la coneguda com a ‘bombolla armamentística’.
One thought on “Val més tenir míssils que fer recerca”