Enric I. Canela
Aquest matí llegia una notícia que diu El Tribunal de Comptes avisa que hi ha massa professors universitaris (també El Tribunal de Cuentas avisa que hay demasiados profesores universitarios, Presidente del Tribunal de Cuentas: Hay demasiados profesores en las universidades i El Tribunal de Cuentas alerta de que hay demasiados profesores en la Universidad española).
Aquests són uns titulars que vénen de la presentació aquest matí a la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes del Congrés L’informe de fiscalització del sector públic autonòmic dels exercicis 2008 i 2009 elaborats pel Tribunal de Comptes.
Els aspectes destacats pel Tribunal de Comptes en el seu informe són:
- Algunes universitats públiques no aproven els pressupostos abans de l’inici de l’exercici, pel que han de començar la gestió amb els pressupostos de l’any anterior prorrogats. (Apartat III.3.3.A.1).
- La mitjana de les modificacions pressupostàries sobre els pressupostos inicialment aprovats per les universitats públiques, representa un increment del 31,20% en l’exercici 2008 i del 35,24 en l’exercici 2009. El major volum de modificacions en els pressupostos de despeses s’ha produït en el capítol 6, inversions reals, en els dos exercicis analitzats. Això implica que les universitats no elaboren amb rigor els seus pressupostos abans del començament del corresponent exercici econòmic, incloent-hi tota la seva activitat docent i investigadora (Apartat III.3.3.A.1).
- La mitjana de crèdits impartits per professor equivalent de les universitats de les que es posseeix informació és, en general , inferior als 24 crèdits anuals exigits legalment. (Apartat lll.3.3.B.1).
- La mitjana d’alumnes equivalents per professor equivalent és molt baixa, “en les universitats en què s’ha analitzat aquesta qüestió (Cantàbria, Saragossa, Extremadura, Múrcia, Rioja, Cartagena i Catalunya) i ha anat disminuint en els últims anys, el que posa de manifest un sobredimensionament del professorat en relació amb el nombre d’alumnes. (Apartat III.3.3.B.1).
- En els últims cinc anys s’ha produït , en general, una disminució del nombre d’alumnes, alhora que han experimentat un augment el nombre de crèdits impartits. (Apartat. III.3.3.B.1).
- L’índex de cobertura del cost total de l’ensenyament pels alumnes (exclosa l’aportació del Ministeri d’Educació en concepte de beques ) se situa al voltant del 10 %. (Apartat III.3.3.B.1)
- El cost per curs d’un alumne equivalent i el cost d’un graduat oscil·la entre les diferents universitats, així, el cost per curs d’un alumne equivalent en Ciències és de 8.496 euros a Cartagena i de 28.207 euros a Cantàbria, i en Ciències Socials i Jurídiques de 3.843 euros a Múrcia i 9.146 euros a Rioja. Igualment , el cost d’un graduat en Ciències és de 33.985 euros a Cartagena i de 147.031 euros a Cantàbria i en Ciències Socials i Jurídiques de 18.177 euros a Múrcia i de 37.375 euros a Rioja. (Apartat III.3.3.B.1)
- Almenys 33 de les universitats públiques van adoptar acords establint plans de jubilacions voluntàries anticipades i incentivades per al PDI funcionari que no tenen suport legal. En els anys 2012 i 2013 van procedir a paralitzar la incorporació als mateixos de nous beneficiaris (Apartat III.3.3.B.2)
- Els governs autonòmics, a l’hora d’autoritzar els costos del PDI, conforme estableix l’art. 81.4 de la LOU, hauran d’exercir una adequada anàlisi de la seva composició i seguiment de la seva execució, a fi d’evitar que, amb càrrec als mateixos, s’imputen despeses en concepte de retribucions, incentius o ajudes mancats de suport legal. (Apartat III.3.3.B.2)
És per a mi impossible discutir aquest document en conjunt i amb rigor. De totes formes, hi ha una gran disparitat entre universitats i a Catalunya, per sort, tenim uns excel·lents informes de la Sindicatura de Comptes que vaig comentant periòdicament.
Si que dic que aquests aspectes destacats cal llegir-los amb molta cura i analitzar cada cas. Es fa imprescindible dobar dades basades en la comptabilitat analítica, per evitar anàlisis esbiaixades i interessades.