Enric I. Canela
Avui el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha publicat en el seu bloc La inauguració que volíem. El dia 8 es va haver de suprimir l’acte (veieu Els fan menys cas que el PP a la Sánchez-Camacho) i el retor ha cregut oportú dir unes paraules a la comunitat i posar a disposició de tots els documents que s’haguessin llegit. En el seu bloc els trobareu.
Ens diu en el seu apunt: El moment actual ens obliga a posicionar-nos sobre la universitat i el país que volem. No podem quedar al marge d’unes decisions que poden marcar el futur de generacions. Hem d’aportar la nostra reflexió i rigor a uns debats que afecten els nostres drets, des del respecte de la diversitat d’opinions i la necessitat del consens i dels valors democràtics. Però sempre rebutjant les formes que atempten contra les persones, els valors universitaris i la llibertat continguda en el nostre lema.
I del discurs no pronunciat del rector agafo dos paràgrafs.
Quina Catalunya volem? Una Catalunya espanyolitzada segons la pauta preconitzada per la unamuniana frase que inventen ellos i que ens condemna a jugar un paper subsidiari en el món desenvolupat, o una Catalunya europeïtzada que adopta les prioritats dels països europeus amb els quals sovint, i amb raó, ens volem emmirallar?
Ara bé, agraint les accions del govern per ajudar a la UB a superar problemes, comprenent les dificultats pressupostàries de la GC provinents d’un finançament injust per part de l’Estat, em vaig en l’obligació moral de dir que hem arribat a un punt en que la irresponsabilitat i la deslleialtat cap a la UB i cal al país fóra romandre callats i no dir que els percentatges als que he fet referència abans ens aboquen a una UB i a una Catalunya que no són les que volem, que les retallades en educació superior tindran unes greus repercussions en molts dels integrants de l’actual generació, que altres prioritats són possibles.
Contundent i clar. Hi ha un punt pel que ja no podem passar i unes retallades que no podem permetre.