Enric I. Canela
Per dues vegades m’he referit al viatge del president Mas a Israel (El Govern va a Israel i s’oblida de les universitats (I) i El Govern va a Israel i s’oblida de les universitats (II)) i les dues vegades he manifestat el meu desacord amb el tractament que han rebut les universitats en l’organització d’aquest viatge i alhora el meu desig d’uns bons resultats. M’alegra que el meu Govern quedi bé i més encara que faci una bona gestió.
Està clar que Israel és estratègic i les relacions amb aquest país en matèria de recerca i universitària han de ser intenses. D’aquí que poc m’hagi agradat l’absència estructurada, ni que sigui en els plantejaments previs, de les universitats.
No fa molt es va fer un altre viatge (veure Una delegació de l’ACUP visita Israel per conèixer el seu sistema universitari i de recerca). Va anar un rector, en qualitat de l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP), amb la direcció de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Imagino que serviria per completar idees. Potser gràcies a aquest viatge l’ACUP va organitzar la jornada ‘Coneixement com a motor econòmic: el cas d’Israel’, no ho sé. En tot cas no he tingut aquestes darreres setmanes la sensació que les universitats participessin en res.
No m’agrada que la representació de les universitats es faci via l’ACUP, prefereixo que les universitats es representin a si mateixes. No crec que sigui útil, no sé fins quin punt els rectors senten que representen els interessos del conjunt. Veig l’ACUP com un lloc de debat, però no de representació en aquests temes.
Ara llegia els primers resultats obtinguts (Catalunya comptarà amb Israel com a soci preferent pel que fa a recerca i Catalunya i Israel intercanviaran científics). De fet el que hi ha és el desenvolupament del programa previst en el Programa de cooperació científica Israel – Catalunya lliurat pel Govern a la premsa. Les quatre universitats d’Israel més prestigioses i la seva posició en el rànquing de Xangai són The Hebrew University of Jerusalem, 59, Technion-Israel Institute of Technology, 77, Weizmann Institute of Science, 92, i Tel Aviv University,101-150. La primera catalana és la UB en el lloc 203. És d’interès també, el document sobre les similituds entre Catalunya i Israel en l’àmbit del coneixement.
Aprofitant aquest article és d’interès, crec, mostrar quin és el sistema d’educació superior a Israel. M’ha agradat llegir que el govern té interès a associar-se amb Israel per intentar que es contagiï aquest esperit, és refereix a l’esperit de creació d’empreses a partir de l’àmbit científic. M’hauria agradar llegir també que els diners que el govern israelià, a través del Council of Higher Education, va destinar a ensenyament superior el curs 2011.2012 varen ser 2.100 milions de dòlars. També és d’interès saber com funciona el sistema de recerca i que el principal receptor de fons és el Council of Higher Educacion. El sistema de recerca d’Israel està basat en les universitats i m’ha sorprès que en les dades lliurades a la premsa no es parlés de recursos.
Francament content dels acords i de com el Govern de Catalunya, tenaç, aconsegueix coses que van molt més enllà del cabria esperar amb els pocs recursos que tenim. Em sembla que aquest viatge produirà resultats.
Només m’agradaria que al Govern també se li acabés contagiant la confiança que el govern israelià té en les seves universitats i el model de funcionament pel que fa a la transferència de coneixement.
Enric, totalment d’acord un altre cop. M’alegra que et queixis del tractament que dona la generalitat als que fem recerca a les univeristats. Ens condemnen a jugar en segona divisió. I que formem estudiants que saltin als centres de recerca.
Un altre punt sorprenent: en la presentació hi ha una diapositiva que esmenta “QUÈ PODEM APRENDRE D’ISRAEL?” i, a propòsit de la “Governança” inclou una sentència curiosa
MODEL FLEXIBLE
Reducció del percentatge de trams de titularitat per al personal d’administració de les universitats
Intento entendre què significa això… però en tot el document “High Education in Israel” no trobo cap referència al respecte. A més a més, és això un punt a destacar? Perquè? Més aviat em sona a un dels “mantres” reduccionistes i fal·laços que sovint sento: dir que el problema de governança de les universitats és que el PAS pondera massa en l’elecció del Rector… com si aquest fos el problema.
Joaquim, Espera que em queixaré més. Això ens té farts a molts de nosaltres.
Carles,
Molt confús. No sé que voldrien dir. Jo crec que és una errada.