Millora, però altíssim abandó escolar

Enric I. Canela

Diu la notícia que Baixa el nombre d’estudiants que abandonen els estudis per la crisi a Catalunya, segons la Fundació Bofill. Surt aquesta informació d’un document recentment presentat.

S’ha presentat L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013, elaborat per la Fundació Bofill. Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l’educació a la UB, i Bernat Albaigés, investigador en l’àmbit de l’educació, han dirigit aquest informe i han comptat amb la col·laboració d’un ampli equip d’experts.

L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013 fa una anàlisi rigorosa amb dades dels següents indicadors educatius:

• La millora del sistema educatiu català: ha millorat els seus resultats educatius globals any rere any des del 2008.
• La reducció de l’abandonament educatiu prematur: s’ha reduït entre els anys 2008 i 2012 per sobre de la mitjana espanyola i europea.
• El paper clau del professorat: aquesta millora de resultats del sistema educatiu no hagués estat possible sense el professorat, tot i tenir més hores de docència, ràtios més elevades, menys personal de suport i menys salari.
• La disminució de la despesa pública en educació a Catalunya: és inferior a la mitjana europea i fa que les xifres comprometin la inversió necessària en polítiques d’equitat per assolir l’èxit educatiu.
• L’augment de la vulnerabilitat social entre el 2008 i 2012: ha augmentat la taxa d’atur, el percentatge de llars amb infants sense cap membre ocupat, la taxa de risc de pobresa, la taxa de risc de pobresa infantil i la ràtio de desigualat social 80/20.
• L’augment de joves de 16 a 29 anys que creuen que és una mala idea abandonar els estudis per incorporar-se a una feina: el percentatge d’alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà s’ha incrementat d’ençà del curs 2008/2009.
• El retrocés de la participació a la formació al llarg de la vida: al 2010 hi havia més població adulta que s’estava formant que a l’any 2012. Són proporcions que ens allunyen de l’objectiu del 15% establert per l’estratègia Europa 2020.
• Els àmbits de reforma: les reformes no han d’anar adreçades únicament sobre el sistema educatiu sinó també sobre el mercat de treball.
• L’objectiu prioritari és mantenir la qualitat del sistema: per això cal continuar la resistència legal i pedagògica en contra de l’aplicació de la LOMCE.