Enric I. Canela
Avui Jaume Bertranpetit, catedràtic d’antropologia a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), publica al diari El Punt Avui l’article Reptes de país: la universitat i la recerca.
Un bon article, dels que m’agraden, tinc coincidències general, discrepàncies pràcticament no, però em penso que en alguns punts discreparíem sobre causa – efecte.
No puc estar més d’acord amb la frase amb la que comença: Els països no fan recerca perquè són rics: són rics perquè fan recerca.
Bertranpetit fa un bon diagnòstic i diu que les reformes necessàries difícilment es duran a terme per la inèrcia i el conservadorisme de sectors universitaris i la falta de determinació de qui pot canviar el marc legislatiu. Potser no som prou conscients del cost que té per al futur la falta d’acció que permet que el sistema universitari no tingui un autèntic canvi que el faci funcional, competitiu i que, alhora, sigui una inestimable inversió de futur.
Efectivament, conservadorisme i manca de determinació. Són la mateixa cosa. Tots ens movem per el premi que donen les nostres neurones a una determinada acció (o per evitar el dolor que ens ocasionen). Si no som capaços de tenir aquest premi, positiu o negatiu, no ens mourem, ni nosaltres ni el Govern. Em sembla que ha hagut poques idees per afavorir les coses. Els discursos no serveixen, tots hi serem d’acord, però després no farem res.
Cal recordar que els que poden canviar el marc legislatiu no estan a Catalunya. El que pot fer la Generalitat respecte al marc legislatiu té poc efecte sobre la universitat, però el Govern fa molts anys que podia haver actuar amb la palanca pressupostària i no ho va fer. Jo fa molts anys, parlo de vint anys, que reclamo una acció decidida a través del pressupost. Sense fer mal, es podien haver canviat moltes coses, però cal dominar bé els indicadors i tenir clar els objectius.