Fumigueu als que poden fer alguna cosa per l’economia

Enric I. Canela

Aquests dies havia deixat d’escriure. No vacances, problemes d’altre caire, sortosament superats. Ja hi torno i espero amb continuïtat, la que em permet la feina, això sí. De fet m’agradaria poder escriure de més coses, sense allargar-me gaire, però de més coses.

Ara agafo al vol un article referit a Andalusia. Diu que allà la universitat acumula una retallada del 16%. Una vegada més estan de sort en aquest respecte. Bé, no pretenc ara valorar xifres, tu més, jo més, res d’això. Tenim la desgràcia de ser a l’estat espanyol. Això en si mateix no hauria de ser dolent, però resulta que un estrany fenomen fa que se seleccionin els governants pel mecanisme invers. Ja ho escrivia Pino Aprile al seu magnífic llibre El elogio del imbecil. Diu la publicitat: Per què hi ha tants imbècils al món? A què es deu que el primer a ascendir sigui, invariablement, el més idiota de l’oficina? Per què quan ens abandonen és sempre per un perfecte / a descerebrat / a? El conegut periodista italià Pino Aprile contesta aquestes preguntes amb tanta ironia com «esperit científic».

Hi ha un apartat dedicat a la política. Extraordinari per a la política espanyola. Si li sumem a l’estupidesa innegable la corrupció que està perfectament instal·lada en el sistema i un sistema judicial dissenyat per a què les sentències les recullin els nets dels afectats tenim un còctel perfecte.

Malauradament no observo que les coses tendeixin a millorar. El president del govern espanyol és socialment incompetent envoltat d’individus socialment incompetents (sense entrar en valoracions morals). Absolutament convençut que Montoro seria un bon professor divertit en una classe d’economia de primer curs, explicant tòpics. I que Soraya Sáez de Santamaria dissenyaria el millor departament ministerial per compulsar fotocòpies al mínim cost per a l’administració i màxim eficàcia (tothom a Madrid a les taquilles de l’estadi Santiago Bernabeu), però cap d’aquests cervells és capaç de fer alguna cosa per a l’economia de debò. El sistema tendeix a fumigar tot aquell que té alguna idea.