El problema del professorat associat

Enric I. Canela

Llegia que un col·lectiu de professors associats de la UB, que per fer docència han de ser professionals en actiu, han enviat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, una queixa per la seva extrema precarietat laboral, i li han demanat que obri una investigació.

El col·lectiu també sol·licita a Ribó que, si ho creu convenient, utilitzi mecanismes per buscar una sortida negociada amb els responsables de la política de contractació de professorat i el rectorat de la UB perquè s’elimini el greuge que, segons la seva opinió, pateixen.

La queixa se centra en la figura contractual del professor associat. Diu que hi ha 2.000 a la UB. Aquests professors han de ser especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir la seva activitat professional fora de la universitat, segons la Llei universitats de Catalunya. Molts d’aquests 2.000 són associats mèdics i estan en un situació perfectament normal. El col·lectiu ha alertat que a la pràctica s’ha utilitzat aquesta figura per contractar professors que no tenen cap contracte fora del centre universitari, ni cap altra font d’ingressos, o bé tenen contractes precaris al món universitari i un treball fora d’aquesta però sense ser del seu àmbit.

Diuen que mentre els professors titulars treballen 240 hores a l’any i cobren 2.526,75 euros al mes, els associats per fer 180 hores a l’any, cobren 545,44 euros bruts al mes; per fer 120 hores, 363,67 euros mensuals, i per donar 60 hores de docència, 181,82 euros.

Podeu completar, la notícia, però simplificant. Això és cert tot i que no hi ha fórmula possible per solucionar el problema. La taxa de reposició del professorat és d’un màxim del 10% obligada pel ministre Montoro des del 2012. La UB, ni cap altra universitat, pot fer-hi res. A banda, encara que la taxa de reposició fos més gran, la solució tampoc seria espectacular ja que si no s’augmenten els pressupostos no es podrà solucionar gairebé res.

El tema no és gens senzill. Hi ha llocs on aquest problema és greu, llocs on és residual, llocs on manca professorat i llocs on en sobra. No tenim eines legals ni econòmiques per solucionar això.