Enric I. Canela
Llegia un article del sociòleg i catedràtic d’Història de la Universidad de Oldenburg, el xilè Fernando Mires. L’article és: La crisis de la Universidad.
Introdueix l’article tot dient: La veritat és que el punt arquimèdic entre la universitat medieval, la universitat com a aparell d’Estat, i la universitat-empresa, encara no ha estat trobat. Potser no existeixi. Fins i tot que el que ha de caracteritzar les universitats del futur siguin combinacions de diferents formes institucionals, establint-se així una mena de permanent equilibri inestable dins d’elles.
Conclou: La universitat moderna és portadora d’una contradicció històrica fins ara no resolta. Però potser la condició que permet que aquesta institució anomenada universitat segueixi existint a través dels temps és la impossibilitat de resoldre aquesta contradicció. Això vol dir que la crisi de la universitat no és una anomalia. Per contra: la crisi pot ser també la seva forma natural d’existència.
Suggeridor. L’article ja el llegireu, sobretot si esteu pensant en formes de govern de les universitats i coses així.