Enric I. Canela
Fa uns dies, Clara Eugenia Núñez (Almeria, 1957), Professora Titular de Història i Institucions Econòmiques de la UNED i doctora en Història per la Universitat de Nova York i en Economia per la Universitat d’Alcalá, va presentar el seu nou llibre: “Universitat i Ciència a Espanya. Claus d’un fracàs i vies de solució ” (Gadir Editorial. 2013).
Clara Eugenia Núñez va ser directora general d’Universitats i Recerca de la Comunitat de Madrid entre 2004 i 2009. Amb l’actual consellera d’Educació de la Comunitat de Madrid, Lucía Figar, consellera des del 2007, no es portava massa bé i la va cessar al gener del 2009. Núñez havia estat contractada directament per Esperanza Aguirre amb un encàrrec: “Regenerar les institucions”.
Jo vaig tenir l’oportunitat de compartir algunes reunions amb ella, quan jo era membre del Consell de Coordinació Universitària, vam coincidir entre el 2004 i el 2007. La directora general no era precisament popular, tampoc era del partit. Molt dura en la seva expressió i poc donada a fer concessions, políticament no coincidia amb la majoria, però la puc descriure com una persona de gran intel·ligència. Jo crec que tenia raó en moltes coses i molt poca gràcia en les seves intervencions. Massa duresa.
En el seu llibre aborda els que ella pensa que són alguns dels motius clau que han portat a la universitat espanyola a la seva dura situació actual. Coincideixo en moltes coses.
Li han fet i s’han publicat diferents entrevistes a Clara Eugenia Núñez arran del llibre. Em quedo amb la que li fa el bloc Materia. Només reproduiré una pregunta per tal que aneu i llegiu l’entrevista completa, si us interessa. Li pregunten quina és la lacra més gran d ela universitat. Diu: La seva incapacitat per atraure els millors i fixar-los, és a dir, que no es vagin. Si una universitat no és capaç d’atreure talent no se li pot dir universitat.
Poso alguns enllaços més amb entrevistes que he llegit: