Enric I. Canela
Llegia Esclaus del segle XXI. Sembla que el treball no remunerat es diu esclavitud. Serà així. Un tema de debat, vell tema, és si quan un presta un servei a canvi d’aprendre és treball no remunerat?
A les universitats, diu Andrés Bejarano, professor Titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, que va existir sempre sense generar problemes perquè el treballador admetia realitzar tasques qualificades sense cobrar com a part de la seva formació, per aconseguir l’experiència que li demanen en el mercat laboral i amb l’expectativa d’obtenir un lloc a l’entitat, al·ludint al cas de molts professors universitaris que van començar a fer classes sense cobrar per això i que avui formen part de les plantilles de moltes facultats espanyoles. La creu del fenomen és el treball precari o no qualificat sense remunerar, que el professor considera inadmissible. Diu que en aquest terreny s’ha produït molt abús i molt frau i el treballador que se senti víctima d’aquesta situació ha de denunciar-ho.
Ara la cosa no és tan greu les universitats tenen professorat qualificat a preus miserables, però legalment està bé, cobren. És el resultat d’una llei deficient que ha considerat que transmetre el coneixement és una cosa plaent que no cal que estigui correctament remunerada.