Enric I. Canela
Vull el diari El País ens explicava que La caída de personal y financiación hace regresar al CSIC una década atrás. Comença: El CSIC pinta un futur més que ombrívol per a si mateix. El nombre d’investigadors de la institució, el 2017, hi haurà retrocedit al nivell de 2007, no farà ni un contracte pre o postdoctoral, ni de personal tècnic, ni hi haurà beques fins a 2016, i s’espera una disminució de la producció científica ja des d’aquest any i en els següents causa de la disminució d’ingressos i de la plantilla. L’horitzó plasmat en el Pla d’Actuació 2014-2017 de la institució reflecteix no només la dràstica reducció del finançament rebut de l’Estat (un 32% menys des de 2009), sinó també una perspectiva de duríssima austeritat que situa al CSIC (Consell Superior d’investigacions Científiques) en 2017, per paràmetres clau com a personal o finançament, als nivells de 2007. Una dècada de retrocés.
L’article és força interessant quant que situa el CSIC en el moment actual. A mi no m’agrada ni l’estructura del CSIC ni la seva anquilosada forma de funcionar. És una estructura típica d’un estat que vol copiar als veïns, França i Alemanya, però es queda lluny. Malgrat això, la caiguda que experimentarà el CSIC no serà per això.
Una de les coses que cal que alguns mirin, i mirin bé, és que les universitats públiques catalanes estem en una situació semblant. Mirem amb atenció l’evolució dels indicadors. Aviat ho veurem.