Enric I. Canela
Llegia que el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, va dir que el sistema universitari està preparat perquè el 50% dels estudiants de màster siguin internacionals. Diu que el nostre sistema universitari podria arribar al 50% –d’estudiants internacionals i que més d’un 50% és difícil perquè no hi ha cap oferta en el món que es mogui cap a aquí, ha puntualitzat, i ha afegit que la xifra es podria assemblar a la dels doctorats, que és del 40% a Catalunya.
Bé, opino que no és tan elevada, però ho mirarem. La internacionalització del doctorat és més baixa si entenem l’atracció de gent que ha fet el grau fora de Catalunya. De totes formes no és dolenta.
Ha assenyalat que l’oferta diferenciada de màsters d’un o dos anys orientada a captar estudiants internacionals és un dels temes més rellevants que s’estan abordant al saló de l’Ensenyament, que reunirà fins al 16 de març 190 expositors de tota mena d’estudis.
En relació amb el mapa de màsters, ha dit que es mantindran els 452 actuals –després de la reducció del 2011–, perquè es tancaran un 7% que es renovaran per altres, ha assegurat, si bé el procés de redefinició de l’oferta encara no està tancat perquè les diferents universitats encara estan en uns processos de dos anys per tenir una oferta dins d’aquest nombre però sense tanta varietat.
Considera que els 452 màsters públics actuals són una oferta correcta que se situa en la mitjana europea, davant de les crítiques de la falta d’oferta pública per part dels estudiants, i ha afegit que han registrat un augment de la matrícula del 4% aquest curs.
Un error, gran error, és haver augmentat els preus que ha fet que Barcelona baixi com a ciutat que atreu estudiants en el rànquing QS. Està la ciutat 24. Al meu entendre un mal lloc. Diu que els preus dels estudis són més cars que els de França i Alemanya, però més barats que Anglaterra. Resulta, però, que a Barcelona no s’aprèn anglès.
Si tenim en compte que l’oferta d’estudis internacionals és una indústria, que deixa molt més que les matrícules, cal congelar els preus i fins i tot baixar-los.
En relació amb l’oferta de graus –també de 450–, ha reiterat que el futur passa per fusionar entrades i mantenir les sortides per facilitar l’elecció als estudiants, ja que considera que 450 graus són massa, però no com a especialitzacions. Crec que no, que no són massa, si tenim en compte que no són 450 ja que em sembla es compten totes les medicines de Catalunya com a graus diferents, totes les químiques com a graus diferents, etc.
Altra cosa és que les universitats amb baixa demanda hagin de fer una reflexió sobre com aborden l’oferta.
L’atracció d’estudiants internacionals té diversos condicionants: el preu de les matrícules n’és un. Hi ha d’altres punts importants com el cost de residència o de manutenció, que són molt elevats. Ara bé, també podem parlar de la qualitat dels programes oferts. En tot cas, és evident que la mobilitat és cara (molt cara), i caldrà veure com ens situem en un mercat que creix, però que és altament competitiu. Podem competir en preu, però em sembla encara més interessant competir en qualitat. Si l’educació és una inversió, són molts els que poden interessar-se per invertir en un producte de qualitat que els retornarà bons beneficis en el futur.
Josep,
Hem baixat posició i ha estat per l’augment de preus. És cert el que dius, però els preus han estat determinants.
Garantida la qualitat tenim el problema del preu.