Enric I. Canela
La notícia diu que UB i la Universitat d’Amsterdam (UvA), juntament amb la Universitat de Ciències Aplicades (HvA) de la mateixa ciutat neerlandesa, han celebrat els dies 8 i 9 d’abril una trobada bilateral per reforçar la col·laboració entre les respectives institucions, així com per posar en marxa iniciatives en àmbits d’interessos comuns. La UB i la UvA pertanyen a la Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU), prestigiosa associació de vint-i-una universitats europees capdavanteres en recerca.
Bé, la podeu llegir completa a l’enllaç. El que ara m’interessa destacar és que aquesta relació, aquesta trobada ens serveix de mirall. Quan ens col·loquem davant d’altres ens veiem millor. Ser davant de les universitats d’Amsterdam ens han fet veure una mica millor com som. Sempre, és clar, sabent que la diferència de pressupost entre la nostra universitat i les d’allà és abismal.
Il·lustratiu veure com, ells, han fet canvis en la forma de govern, com han reduït les seves estructures per funcionar millor. A veure si d’una vegada les universitats catalanes ens adaptem als temps moderns i deixem de pensar que vivim en l’època d’Alfons V el Magnànim.
Avui mateix, al Consell de Govern, he sabut que alguns centres no tenen candidats a claustrals. Fa quatre dies un drama perquè es volia reduir el claustre. Uns quants defensen una estructura vella que no funciona i a la que no volen anar con si fos el quadre a l’oli del besavi, per tenir-lo a la paret sense que faci altre cosa que guarnir. Molts ho fan per quedar bé davant d’uns estudiants que diuen que tenir un claustre noucentista és democràcia.