Enric I. Canela
Avui al Consell de Govern de la UB s’ha comentat una cosa coneguda, però que sempre suscita reaccions. El Ministeri d’Educació , Cultura i Esport es planteja modificar la durada dels graus i permetre que es puguin cursar carreres de 3 anys de durada, que es complementarien amb màsters de 2 anys. Actualment tenim graus de 4 anys, fet rar als països de la Unió Europea que formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
La proposta té amics i enemics. El Govern està a favor, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya , Antoni Castellà , ja va demanar al govern espanyol que les universitats que ho vulguin puguin convertir alguns graus actuals en graus de tres anys.
Els estudiants espanyols i la CRUE estan en contra. Els estudiants catalans no ho sé.
Alguns companys es manifesten contraris: això ens portarà al caos. Jo crec que la llibertat és bona. Al Regne Unit conviuen graus de diferent durada, 3, 4 o 5 anys i el nombre de suïcidis no és sensiblement superior al d’aquí. No funciona malament la universitat d’allà, oi?
El tema, com sempre, cal cercar-lo en el mètode de finançar la universitat. Si les universitats haguessin de cercar el seu nínxol, tot encaixaria.
Enric em van enganyar un cop i vaig defensar els graus + màsters davant els estudiants. Després amb el temps m’en he arrepentit ja que els estudiants tenien raó. Sols cal veure el cost d’un grau i un Master. I com, a nivell de professorat, els màsters no justifiquen la carrega docent quan es parla de places. Es molt mes important resoldre els problemes de relleu de professorat que en alguns llocs ja son insostenibles. Així hi ha facultats on el professorat esta fent molt mes de les 240 hores, i els associats fan classe a preu de dones de fer feina, …. Tot això te un reflexa en la formació dels nous Profesionals que formen que no pas si es un 4+ 1 o 2. Al menys es la meva opinió.
Albert
Albert,
Si m’estàs dient que els màsters que fem no són adequats, sí. Si el tema ho fas per cost, et diré que no hi estic d’acord, però que l’adaptació a Europa és necessària. Ara tenim un fre.
El tema del professorat va per altra via. Fer ara el canvi a 3+2 no costa professorat. El tema dfel professorat és una autèntica vergonya.
Els professional no depenen del 3+2 o del 4+1 o del 5. D’acord.
Per això, jo defenc que cada lloc faci el que millor s’adapti al seu entorn.