Enric I. Canela
Aquesta setmana he escrit dos comentaris dedicats a Oryzon Genomics (La biotecnologia catalana funciona prou bé i Cas d’èxit d’una spin-off de la UB). Avui Xavier Ferràs ha escrit, també citant aquesta empresa i Scytl parla de la innovació a casa nostra. El seu article és Scytl i Oryzon, dos èxits del sistema d’innovació català. L’article, descriu molt bé la història, és molt personal, amb anècdotes i vivències, conclou dient que “en el seu moment, la capacitat del sistema d’innovació català era generar unes 40 start-up’s d’aquest perfil, per any. Encara ho és, sinó més. Sostinguda en el temps, una estratègia de suport com aquesta, amb tota seguretat transformaria l’estructura econòmica del país.”
Jo criticaré la política del Govern. Les opinions són subjectives, jo opino que han errat i de manera flagrant. Catalunya requeria una unitat en la política de recerca, desenvolupament i innovació. Sense cap mena de dubte, un país petit, com el que som, havia d’haver apostat per tenir tota la recerca i ACC1Ó sota el mateix paraigües.
Em costa entendre quins són els criteris que impulsen polítiques fraccionades quan tan necessària és l’economia del coneixement. Es fraccionen els esforços i els diners i fa que no produeixin senyal.
Totalment d’acord. No va ser possible ni durant la reflexió del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Els experts deien clarament que hi havia d’haver una sola agència de talent i de recerca i innovació com a Dinamarca per exemple. ACCIO estava fusionant-se, dificultosament, de CIDEM+COPCA i malgrat haver-hi un departament que per primera vegada integrava talent-recerca-innovació, el DIUE, no va poder ser. Una llàstima.
Jo diria més: la política de recerca i la d’indústria hauria de ser la mateixa.
Xavier i Jordi,
No cal dir que ho coincidim. On no ho veia tan necessari és amb COPCA tot i que en agafar funcions d’intel·ligència “in situ” la cosa ja podia ser diferent.
Penso que el país hauria de canviar en això i fer “una política”.