Enric I. Canela
Llegia Profesor universitario por 300 euros. És una descripció bastant acurada d’una dramàtica i vergonyosa situació que afecta a les universitats de l’Estat espanyol. Catalunya no se’n salva. Molt a la UB que és la més gran de Catalunya.
Diu el diari: David Carpio, president del comitè d’empresa de la UB: Del total de 5.300 docents que formen la plantilla de la UB, 2.100 són associats. El comitè no s’atreveix a quantificar quants estan en situació irregular, però prepara una estadística. “Serien aquells que estan fent la tesi o que són doctorats acreditats que se’ls fa un contracte associat quan el correcte seria que fossin investigadors en formació, ajudants, agregats, lectors o titulars”.
Només per aclarir. El professorat que tenia la UB està reflectit, públicament, a la UB en xifres. Allà indica que el professorat Associat era de 1.661 persones. El professorat Associat mèdic és una cosa molt diferent, són metges que treballen als hospitals, entre ells el Clínic o Bellvitge, i que col·laboren a la docència, són autèntics associats, n’eren 471. Les dades de l’any 2014, les pressupostades ja que això vaira contínuament, les té el comitè d’empresa, les que indiquen no són correctes. Aquestes dades es van presentar amb la documentació del pressupost 2014, com és preceptiu. Tot i això, són semblants ja que poques variacions hi podem fer. Segons la UB, hi ha 67 més que seran professionals, no mèdics, autèntics Associats.
El que no puc dir perquè no ho sé ara és quants d’aquests Associats estan fent la tesi doctoral. De fet estic mirant aquesta informació per tenir ben censats tots els doctorands de la UB. El que no sé es que són doctorats acreditats. No sé a què es refereix, no és cap definició coneguda. Segurament és una errada del diari.
Cal aclarir, que d’Associats, entre aquests 1.661, hi havia de diferents classes (T1, T2, T3, T4, T5 i T6) que es diferencien pel nombre d’hores que han de fer de classe, a la UB més de 800 són de la classe T6. La retribució anual varia de 1.245 euros a 7.471 euros. El sous, és miri com es miri, són miserables. El que es paga per una hora de classe és inferior al que cobra una persona netejant. Un professional extern, si accepta donar una classe, serà per plaer.
Diu el diari: “Un dels grans problemes de les universitats actualment és l’estabilització del professorat”, reconeix el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, qui aposta per aprofitar els nous projectes per emprar al col·lectiu, com el centre d’educació a distància UniBA que es posarà en marxa el proper curs. “Si s’augmenta l’oferta formativa es contribueix a que els professors puguin participar en el projecte i ajudar a pal·liar aquesta problemàtica”, afegeix.
No afegiré res a les paraules del rector. Jo sé el que li amoïna la situació i també sé que ara no hi pot fer res.
Si que faré un forta crítica a una nefasta política dels governs que han permès aquesta vergonya. Fa molts anys que ho he denunciat, aquí i a Madrid. Si no es donen les classes, mala sort.
Al meu parer, les universitats i els seus comitès d’empresa tenen gran part de la culpa d’aquesta situació. Enmig de la indefinició de la figura de l’associat, les primeres s’han aprofitat d’aquesta per omplir posicions que no podien cobrir amb places fixes, tot desvirtuant la idea central de què hauria de ser un professor associat: un professional extern que, més enllà del seu treball, s’acosta a la universitat per fer una transferència del seu propi coneixement. Els segons, mentrestant, han ningunejat l’esmentada figura i l’han vista com un mal necessari per reduir la pressió sobre el professorat estabilitzat. Si les universitats no fan més per donar valor a aquesta figura és en gran part per les restriccions externes (i internes!) que els ho impedeixen.
Jordi,
Les universitats van utilitzar malament aquesta figura des que es va aprovar l’LRU. Una manera de pagar poc. Després han quedat atrapades. Aquesta aplicació és il·legal i el que haurien d’haver fet els tribunals és suspendre els contractes, aleshores, ara hi ha milers de persones afectades.ñ
Potser el que faria falta és menys legalitat i més decència,
La seguretat jurídica és la principal excusa dels que poden mantenir plets.
Mentre no es solucionin els problemes de tots el professorat temporal, s’haurien de suspendre totes les activitats que no siguin estrícatement necessràries per la docència i la recerca. Situació de guerra.
Josep,
No és seguretat jurídica, és que si no es fa el que determina la llei ens ho suspèn tot el jutge. Mana Cristóbal Momntoro.
Suggeriments de coses que es puguin suspendre. Ja no queda res.