Enric I. Canela
Emilio Lora-Tamayo és el president del CSIC. Llegia una entrevista a un diari. Diu el diari que l’any passat, el CSIC es va salvar de la fallida gràcies a un crèdit extraordinari. Emilio Lora-Tamayo ha apostat pels investigadors, intentant no prescindir de ningú (a excepció dels programes per a joves investigadors). Moments durs en tots els sectors, però per descomptat per a la ciència.
Fantàstic, si ha prescindit dels programes per a joves investigadors. La culpa no és d’ell. Una genialitat més del govern espanyol.
Agafo una pregunta i la seva resposta.
Cap a on es dirigeix l’R+D a Espanya?
M’agradaria veure-la en el lloc que li correspon: entre els deu primers països del món en recerca científica. M’agradaria veure guanyant llocs en el rànquing dels països pel que fa a aplicació de la tecnologia. Podem estar satisfets de la generació del coneixement, però de l’aplicació d’aquest coneixement crec que a Espanya no podem estar tan contents, estem darrere del que ens correspon. És difícil, perquè en això intervenen molts factors, i no tots estan a la mà dels investigadors, sinó també del teixit industrial. El debat de si són les empreses les que no s’acosten a la recerca o són els investigadors els que no s’acosten a les empreses és un debat superat des de fa anys, almenys per la part dels investigadors. Fa 20 anys això podia ser veritat, que els investigadors només miraven per la generació del coneixement, i en alguns casos els podia suposar fins a una espècie de prostitució pensar que els seus coneixements serien adaptats. Avui en dia els investigadors no és que no li facin fàstics, sinó tot el contrari, van darrere d’intentar vendre que tot el que ells han generat té una aplicació. I molt més quan aquesta aplicació es col·loca en nínxols que responen a reptes o necessitats, com la medicina, transport, energia… Són coses que l’investigador d’avui dia li satisfan molt. Per l’altra banda, l’empresa ha de fer un esforç més gran. Ha de fer diverses coses: detectar les seves necessitats i projectar a llarg termini.
Lora-Tamayo és un càrrec del govern espanyol i massa crític no ho pot ser.