Enric I. Canela
Avui el diari El Punt AVUI publica una entrevista amb Enric Fossas, rector de la UPC. Titula: “Alguns estudiants no van a la universitat per les taxes” i subtitula: “La UPC ha recuperat la pau social i està en una situació normalitzada i positiva pel que fa a la situació econòmica i social” i “L’opinió del govern actual i alguns pensadors i universitaris sobre com ens hem de governar està en frontal oposició amb la demanda del carrer de més participació política i exigència als polítics”.
Destaco jo: “En un claustre que vam fer al febrer es va dir que el problema més immediat que té la universitat en aquest moment no és el de la governança, sinó el del finançament.”
Pregunta essencial: Què cal fer, doncs?
Resposta:
Potser no cal reinventar la roda i per governar-nos una mica millor el Consell Social hauria d’assumir més decisions que fan referència a diners, a personal i a contractació. Quan es van crear els consells socials, un dels objectius era posar la societat en el govern de la universitat perquè s’adonés que la universitat és important i busqués diners per finançar-la.
No cal ni dir que comparteixo aquest plantejament.
També llegia, abans-d’ahir una entrevista amb Olga Lanau: “Des de fa 15 anys la UPC ha tingut més despeses que ingressos”. Destaca: “La gerent de la UPC parla de la situació econòmica del centre, amb un dèficit de 113 milions i mig d’euros, i del sistema universitari català.”
És una entrevista molt densa i que recomano llegir. Agafo una pregunta per fer boca.
Com valora el model de gestió de les universitats? Ha donat ales al descontrol?
El sistema universitari català en els anys 90 va fer un boom, va fer un procés d’expansió molt important, van aparèixer noves universitats… En aquells moments va créixer sense tenir en compte les projeccions de futur. De fet, ara el Govern es passa el dia dient que hi ha moltes universitats, que hi ha molts campus, que hi ha moltes titulacions, que hi ha molt de tot. Però això ho ha aprovat el Govern. Les universitats proposen, però hi ha algú que aprova, que són els governs. En general totes les universitats van créixer, i també es va ajuntar amb els famosos parcs científics que van promocionar els governs. Totes les universitats van fer els seus parcs científics i van créixer molt.
Res de nou. Sempre les culpes són dels altres, en aquest nostre país, i no hi ha res a millorar dins. Ja ho sabíem, això. I tant li fa que ho digui la UPC com qualsevol institució social, acadèmica o política; autocrítica zero, i així anem, trencant ponts i aïllant cada peça del puzzle per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat, tot cercant relacions internes i ineficients, però… internes, no fós cas. Comença a semblar un país RUMASA.
Jordi,
El sistema que tenim és de no retre comptes i de què ningú t’escolti. Tot un estil que porta al desastre.