Enric I. Canela
Fixeu-vos quina gran confusió. Llegia una entrevista feta a Enrique Díez, un professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de León. L’entrevista la fan a Rebelión. El defineixen com a activista i investigador. Destaquen: “La universidad debe ser gratuita, pagada con los impuestos”.
La gran confusió de la que fan un lema polític. Hi estic radicalment en contra.
Li pregunten: En quin sentit ha de ser “democràtica” la universitat?
Agafo la primera part de la resposta.
L’autonomia universitària és un dret fonamental, recollit a l’article 27.10 de la Constitució. Segons el Tribunal Constitucional, l’autonomia universitària es justifica en el respecte a la llibertat acadèmica davant les «ingerències externes». Per a això, és evident la necessitat de construcció de tot un entramat institucional que permeti l’autogovern i la autodecisió. Des de fa anys, es planteja la necessitat d’una reducció dels mecanismes d’autogovern democràtics afirmant que la democràcia interna és una rèmora per al funcionament “eficaç” de les universitats públiques i que per tant cal reduir els mecanismes democràtics de presa de decisions. Juntament amb l’argument de la simplificació i l’eficàcia, s’han afirmant la necessitat de donar cabuda a la universitat a la “societat civil”. Per descomptat, reduïda als representants del bipartidisme polític tradicional i del món empresarial i de les finances, molt allunyada dels interessos del conjunt de la societat.
L’autonomia universitària implica complir les funcions que la societat ens encomana a través del parlament democràtic. En cap cas ens diu que ens hem d’autogestionar. Li toca a la societat, com cregui, valorar si complim els nostres objectius i avaluar la nostra activitat i ha de tenir els mecanismes per actuar si aquesta avaluació és negativa.
Democràcia sí. Ens devem als que hem triat tots. Això de l’assemblea…
L’entrevista és interessant. Naturalment estic d’acord amb molts aspectes. Si els diners fossin infinits encara més.