Enric I. Canela
Ahir llegia a la pàgina de rector de la UB, Dídac Ramírez, la seva reflexió sobre les eleccions al Claustre.
Un missatge positiu, però que mostra preocupació i diu és: que hi ha centres on el nombre de candidats ha estat inferior al nombre de representants a què tenen dret pel repartiment proporcional.
Certament preocupant. Tradicionalment hi ha un gran interès per mantenir els representants, però després la gent ja no es presenta candidata o, pitjor, es presenta i no va a les sessions.
O tradueixo com a desencís, cansament, per una situació política (no la de la UB) general que fa que aquella il·lusió col·lectiva de construir una bona universitat competitiva i líder hagi desaparegut. No ens deixen convocar places, ens treuen els diners…
Jo, com que malgrat alguns mal moments, m’aixeco i sóc optimista, penso que ens en sortirem, però que no podem deixar de dir les coses pel seu nom i reivindicar que un país sense una universitat de qualitat és un país mort.