La universitat catalana només pot canviar si ho decideix el govern espanyol

Enric I. Canela

Avui al diari El País, Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i investigador del IGOP de la UAB, publica un article titulat: Desconcierto en la Universidad.

És un article enormement crític amb el funcionament de la universitat catalana, en docència, en recerca i en transferència de coneixement. L’article reparteix culpes dins i fora. El corporativisme intern i el govern intern i extern.

Tot i que no sempre hi coincideixo, aquesta vegada sí. Jo sóc tan crític com ell. Tinc prou experiència, ja he fet pràcticament tots els papers de l’auca, i he arribat a la conclusió, irreversible i potser equivocada, que el canvi només pot venir per decisió del govern espanyol i si ens independitzem, cosa que espero, del nostre govern. Les forces internes conservadores evitaran qualsevol canvi que faci que la universitat progressi. La manca de diners i això fa que el desencís sigui enorme dins de la universitat.

Animeu-vos, l’article acaba:

És evident que la crisi, amb el seu corol·lari de retallades, congelació de jubilacions anticipades i de convocatòria de noves places, han reduït la capacitat de maniobra de les pròpies universitats. Amb diners tot flueix i els problemes són menys apressants. Però, les estretors econòmiques no ho expliquen tot. La manca de direcció conjunta del sistema està provocant iniciatives disperses (titulacions a distància, creació i supressió de titulacions, cursos de formació professional, …) només comprensibles per la combinació de desconcert i d’urgència. És probable que tot es faci amb la millor de les intencions, però el resultat és gairebé caòtic. Potser es tracta d’això. Que cadascú es busqui la vida com pugui. Però llavors pensem seriosament com ens reapropiem de la universitat i la situem en aquesta nova època en què estem immersos.