Enric I. Canela
Fa uns dies va fer-se públic el rànquing U-Multirank, un rànquing en el que la Comissió Europea ha invertit 2 milions d’euros. El diari El país va escriure un article que van titular El nuevo ranking europeo de universidades nace con agujeros (jo ho comentava a Rànquings, un nou negoci). Divendres Jordi Curell, director d’Educació superior i afers internacionals de la Comissió Europea va escriure una carta argumentant a favor del rànquing.
Acaba dient: El projecte ja ha complert la seva meta inicial, donar una visió àmplia de la universitat i mostrar que l’excel·lència no és només recerca: ha revelat a 300 universitats, excel·lents en els seus àmbits, que no figuren en els rànquings tradicionals.
No comparteixo en absolut la seva opinió. Quan una cosa no està acabada, millor esperar-se i no fer el ridícul. Quan el tinguin polit, parlem.ne. Al meu parer, amb aquest rànquing la Comissió Europea ha comès un error i dóna la sensació que fa aquest rànquing per mantenir uns quants encàrrecs ben pagats. M’agraden més els rànquing que surten de la iniciativa privada que els que pago jo, especialment si són rànquings que situen Harvard, Stanford, Berkeley o el MIT per sota del lloc 100 del món.