Els clarorbscurs de la política universitària catalana

Enric I. Canela

Llegia que Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, ha comparegut al Parlament de Catalunya per explicar les línies d’actuació del Govern en matèria d’universitats i recerca.

Antoni Castellà ha explicat que el Govern ha consolidat els mecanismes per afavorir la transferència dels resultats de la recerca al teixit productiu amb la posada en marxa de diverses actuacions com el Pla de Doctorats Industrials per formar doctors a les empreses, els incentius a les universitats públiques per a la creació de spin-offs, i el Programa Prova’t per promoure el prototipatge de productes sorgits d’investigacions, entre d’altres.

Sobre el Pla de Doctorats Industrials ha indicat que actualment hi ha 70 projectes en marxa en els quals participen 58 empreses diferents i un total de 10 universitats de Catalunya. Per aquest any 2014, ha anunciat que “l’objectiu és posar en marxa 75 nous projectes”. D’acord: aquest és un bon programa, que funciona i que estic segur que entre tots el farem millorar. Ben fet pel Govern.

En l’àmbit d’universitats, el secretari ha destacat la internacionalització del sistema d’educació superior que compta amb gairebé un 30% d’estudiants forans matriculats en màsters oficials i prop d’un 40% en estudis de doctorats, gràcies a una oferta de titulacions que compta amb 89 màsters oficials impartits totalment en anglès i 33 que s’ofereixen en col·laboració amb universitats estrangeres. Diu el secretari que aquests indicadors incideixen en el posicionament internacional de les universitats catalanes que, per primera vegada, 4 d’elles s’han situat entre les 100 millors del món de menys de 50 anys (rànquing THE). A mi això de les universitats joves em deixa fred. Aquests indicadors d’internacionalització són un desastre i incideixen en què les universitats estiguin en mala posició. La millor de les universitats, en el QS ranking en internacionalització dels estudiants està per sobre del lloc 300. Estem millor en altres coses per en internacionalització no. La política actual que portem fa impossible una millora en això. Només millorarà, en professorat internacional, aquella universitat que estigui o està beneficiada pel programa ICREA. No sé si amb la llei de la transparència millorarà això.

Toni Castellà ha parlat de més coses. Una és la reestructuració de l’oferta. Ha dit que s’estan aplicant i desenvolupant amb l’objectiu de revisar l’oferta d’estudis de grau i màster amb criteris de qualitat i eficiència, d’incrementar l’oferta d’estudis interuniversitaris i de sistema, de potenciar els programes excel·lents de màster per incrementar la nostra competitivitat internacional, i de fomentar la mobilitat d’estudiants i l’aprenentatge de terceres llengües. Jo crec que el tema de la programació no va en aquesta línia. L’oferta que es planteja per al curs vinent no està bé. Estranyament incremental quan hi ha una reducció de professorat i de recursos.

Respecte al professorat Castellà ha anunciat la continuïtat del Pla Serra Húnter de contractació de professorat excel·lent, incorporant en el mateix la figura del professor Serra Húnter Lector en l’estructura de tenure-track. Bé, a veure si se’n surten. De moment Cristóbal Montoro només permet la reposició del rei, la resta…

Podeu llegir tota la nota i espero que veure la compareixença en el web del Parlament. Castellà és un gran polític i haurà explicat les coses amb gran claredat. Quan s’ha de vendre la misèria és complicat.

Com que vull ser just, en les coses que poden fan una feina rigorosa, l’equip és bo i competent. Llegiu i jutgeu. No els envejo gens. En les que no poden… res a dir. Algunes però, les he assenyalat, mereixen una reflexió. Jo no n’estic gens content i crec que algunes universitats ens hi hauríem d’oposar clarament.