Enric I. Canela
Dídac Ramírez, rector de la UB, escrivia a la seva pàgina l’article La Universitat, agent econòmic i social. Escriu al començament. “En el darrer Claustre de la Universitat de Barcelona vaig subratllar el paper que volem per a la UB com a agent econòmic i social. En definitiva, com a gran centre d’atracció de talent.”
I acaba: “Si volem una universitat pública i de qualitat, ens cal que no resti al marge del món productiu i que es garanteixi la nostra suficiència financera. L’atracció del talent és una de les fites que ens ha encomanat la societat, i hi hem de respondre amb ambició, esperit guanyador i amb un marc sostenible.”
Entremig fa algunes comparacions amb la Universitat de Surrey partint d’un estudi d’Universities UK. Christopher Snowden, que presideix, és el rector d’aquesta universitat. L’estudi: THE IMPACT OF UNIVERSITIES ON THE UK ECONOMY, és breu, 36 pàgines. Molt interessant llegir que els estudiants de fora de la Unió Europea, el curs 2011-2012 van pagar 3.240 milions de lliures de matrícules. Quan se li suma la despesa que fan al país, a la universitat o no, la xifra suma 13.900 milions de lliures.
Destacable que la universitat contribueix al PIB més que la indústria farmacèutica, que a UK és molt gran.
No compararé massa amb nosaltres que ni som de la Commonwealth ni fem les coses en anglès, però si diré que una política de màsters pensada en el consum extern, ben contrastada amb el mercat, cosa que no fem a Catalunya ens ajudaria molt. Ara s’ha donat una la nova distinció International Master’s Programme (IMP). No sé si servirà per a alguna cosa donar un premi al que es fa sense gaire ressò, però no ho conec prou i m’abstinc. Si que cal treballar, però, per tenir màsters ben diferents.
M’he estat mirant l’estudi que esmentes de Universities UK i he tret punta a algunes de les dades que aporta.
Pel que fa a l'”exportació”, o sigui els ingressos de fora del RU que generen les universitats, hem de distingir entre ingressos generats per a les universitats i per a la resta de l’economia (“off campus”):
– Dins de les universitats: diu que és un 20% dels ingressos, o sigui 5.600M L. Per altra banda, diu que les matrícules dels estudiants no UE són 3.240M i que aquests estudiants gasten on-campus 520M L. Pel que fa als estudiants UE, les mateixes xifres són 390M i 220M. En total, podem deduir que el que ingressen no provinent dels estudiants ascendeix a 1.230M L (això hauria de ser “research grants and contracts”)
– Off-campus aquests estudiants gastarien 3.430M (no UE) i 1.470M (UE). En total 4.900M L. A això caldria afegir el que es gasten els parents que els visiten, xifra que també proporciona.
Algunes coses que poden concloure’s de tot això és:
– Cada estudiant UE (inclosos els RU) van pagar 3.000L en matrícules, i això abans de la reforma que, a Anglaterra, ha fet que passin a pagar el 100% (o gairebé) de la matrícula.
– Cada estudiant no UE va pagar 10.704L en matrícules
– Cada estudiant estranger es va gastar 12.700L en despeses personals (a més de la matrícula) on i off-campus. Em sembla moltíssim.
– Els ingressos internacionals representen un 20% del pressupost de les universitats, i aquest 20% es descomposa en 4,4% contractes i programes de recerca, 13,5% estudiants no UE i 2,1% estudiants UE
– Si després d’apujar les matrícules aconsegueixen mantenir el mateix nombre d’estudiants UE, els ingressos els augmentarien en 7.700L x 132.555 = 1.021M L. Suposo que, a l’hora de la veritat, els haurà caigut la matrícula.
– Els estudiants estrangers han creat 64.300 llocs de treball directes a les universitats (dels quals gairebé la meitat acadèmics) i han induit la creació d’uns altres 75.500 llocs de treball fora de les universitats.
Potser tindria un cert interès comparar aquestes xifres amb Catalunya. Ho ha fet algú? Una primera aproximació ens la donaria dividir totes les xifres anteriors per 10.
Miquel
Miquel,
Just aquestes coses són les que m’agraden que facin els gabinets d’estudis. No ho ha fet ningú, que jo sàpiga. Caldria prendre en consideració algunes coses. Els estudiants RU anglesos paguen, els altres no.
Aquests ingressos tenen mols a veure amb els màsters.
No hi ha prou oferta en anglès.
Caldria jugar a preus de màster baixos per obtenir ingressos alts (fora de la universitat).
La política de màsters catalana és catastròfica.
Catalunya hauria de fer política en això a fons. La internacionalització des del Govern és clau per al país.