Enric I. Canela
Llegia que l’exigència d’un nivell B2 d’anglès als titulats va tornar a enfrontar a les universitats de Catalunya i els consells d’estudiants amb el conseller Andreu Mas-Colell, que es van reunir dins del Consell Interuniversitari de Catalunya. La Generalitat ha aprovat un nou requisit per als estudiants universitaris: els alumnes que comencin la carrera al setembre hauran d’acreditar un nivell de llengües estrangeres equivalent al B2 o First Certificate en acabar els seus estudis, en cas contrari no obtindran el títol. I qui ho diu?
Diu que el més bel·ligerant ahir va ser el rector de la UAB, Ferran Sancho, que va assenyalar que els plans d’estudi no contemplen aquesta exigència i aplicar-tindria un elevat cost per a les universitats. Mas-Colell va reptar a Sancho a impugnar la mesura si no la comparteix. No crec que l’hagi d’impugnar, simplement no l’aplica i ja està. A més, que els estudiants que comencen ara acabin la carrera ves a saber quin Govern i quines condicions legals tindrem. Poc probable que tinguem el mateix Govern. D’aquí quatre anys ja discutiran, si cal, els que hi siguin.
Ja em sap greu perquè la nostra és una autonomia de segona, però la Generalitat no té cap competència sobre els plans d’estudi. No sé perquè entestar-se en coses que no toquen. Estem d’acord que tots els graduats haurien de saber anglès, però si un estudiant diu que no li dóna la gana, ens hi mengem amb patates perquè no està en el pla d’estudis. Altra cosa seria trobar una fórmula, financera, per obligar a canviar els plans d’estudi. Un cop canviats, aleshores sí.
Tinc una idea més fàcil i de competència de la Generalitat, exigir l’anglès el batxillerat. Per què no ho fan en lloc d’atabalar les universitats?
Jo sempre he pensat el mateix: seria molt més senzill, lògic i pràctic exigir el B2 al Batxillerat.
Penso que en tot plegat, hi ha gent que confon els objectius de les dues etapes: al Batxillerat s’hi va per a preparar-se pels estudis superiors (ja sien de Grau universitari o de Cicle Formatiu) i a la universitat, a rebre una formació científica i professionalitzadora. Per tant, el lògic és aprendre anglès al Batxillerat i no a la universitat.
crec que una cosa no treu l’altra. Les limitacions a exigir anglès als alumnes dels nostres graus venen més sovint per la por del nostre professorat a afrontar aquest canvi, que considero imprescindible, que no pas per les mancances dels propis estdudiants. Penso que la Generalitat sí que hauria de poder exigir afegir una competència lingüística a les moltes que ja tenen els plans d’estudis, i que ens cal a les universitats ser flexibles i facilitar la implementació d’aquestes mesures, i a les agències de qualitat treure tots els entrebancs perquè això succeeixi. La resta, em sona massa a ser tancats d’horitzons i no afavoreix en res la visió esbiaixada que té la societat catalana del rol de la universitat.
Si ens comencem a moure més per competències a adquirir per part dels alumnes i menys a visions corporatives potser aconseguirem reflotar la imatge de la universitat catalana.
Jordi,
Estem pràcticament d’acord.
1) Crec que la Generalitat hauria de tenir totes les competències universitàries i determinar algunes coses dels plans d’estudi
2) Crec que hauria d’exigir-se l’anglès en tots (o gairebé tots els plans d’estudi)
3) Jo mateix vaig intentar, sense èxit, que el treball de final de grau fos en anglès. Ho vaig intentar a Madrid i després en el meu àmbit.
4) Crec que la Generalitat, que ho pot fer, hauria d’exigir anglès al final de la secundària i, molt més, a les proves d’accés.
5) Crec que el Govern pot i hauria d’introduir mecanismes per fer que els plans d’estudi es modifiquin. Mecanismes pressupostaris, però no acadèmics perquè no té competències.
6) De cap manera el Govern pot intentar entrar en allò que legalment no li correspon i col•locar a les universitats en situació d’il•legalitat si fessin el que la Generalitat vol. La universitat no pot exigir per donar un títol allò que no està en el pla d’estudis. És una obvietat, però alguns semblen no entendre-ho.