Tres més dos no és igual a quatre més u, les matemàtiques fallen

Enric I. Canela

Llegia que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport permetrà que aquelles universitats que ho sol·licitin puguin canviar l’estructura de les seves titulacions dels actuals 4 +1 (quatre anys de grau i un de màster) per la de 3 +2 (tres anys de grau i dos de màster). Per això, el departament de José Ignacio Wert està negociant amb els rectors i les comunitats autònomes dins del Consell d’Universitats i la Conferència General de Política Universitària perquè sigui possible que els graus tinguin una durada de tres anys, tal com porten reclamant la Generalitat i els rectors catalans des del moment en què es va començar a dissenyar la implantació del Pla Bolonya a Espanya.

Catalunya ha defensat amb insistència que el model 4 +1 separava el sistema universitari espanyol de la immensa majoria dels països europeus. Certament, només Armènia, Xipre, Bulgària i Rússia s’homologuen a l’Estat espanyol.

Educació busca ara flexibilitzar el model, sempre que no perjudiqui les universitats que optin per seguir amb els títols de grau de quatre anys. Fonts coneixedores d’aquestes converses asseguren que aquest canvi es podria solucionar amb “un petit retoc” de la normativa actual.

El model “retocat” és el britànic, el més intel·ligent de tots. El problema que hi veig és l’atac de fonamentalisme que patirem. Tothom dirà que el seu grau ha de ser de quatre anys i si pot ser de cinc. Jo recomanaria al ministeri que permeti tres, quatre i cinc anys. Li correspondrà a la comunitat autònoma crear els incentius pressupostaris (o altres) per assolir el canvi. Si paral·lelament eliminen les estúpides traves que “aporten” les verificacions, les coses es podrien fer bé.

L’aplicació del pla Bolonya va suposar un gran esforç per a les universitats però moltes estan disposades a tornar a canviar perquè consideren que el model actual els perjudica. D’altres, en canvi, prefereixen mantenir l’estructura d’estudis tal com està. No veig gaire clar, que els “conservadors”, classe sempre dominant entre els que es diuen progressistes, no donin una gran batalla per tal que res no es mogui.