Pel bé de la universitat Wert i Gomendio haurien de dimitir immediatament

Enric I. Canela

No acabo d’entendre aquesta obsessió que tenen alguns de copiar als anglesos, que no als britànics, en allò que sigui fastiguejar la vida dels estudiants, mentre que no copien els conceptes democràtics d’aquell país.

La desgràcia dels sistemes de govern que patim és que triem un partit i un president. Aleshores aquest president comença a buscar gent que en molts casos no sap res de la feina que li en comanen i que ningú a triat. L’àmbit d’universitat del ministeri d’Educació, Cultura i Esport és un exemple paradigmàtic. L’únic que hi entén és el secretari general d’Universitats, Federico Morán, però em penso que no la fan gaire cas, perquè les bajanades que fa el ministeri no les pot haver assumit un home de la intel·ligència de Morán

Resulta que ahir, en un esmorzar informatiu de la tribuna Fòrum Europa, Montserrat Gomendio, secretària d’Estat d’Educació, s’ha preguntat si s’ha de seguir amb un sistema de beques on els estudiants reben unes quanties importants de diners que no han de retornar o evolucionar cap a un sistema de préstecs. S’ho ha preguntat, està bé. Espero que ella mateixa s’hagi contestat que no a una pregunta tan absurda(1, 2, 3 i 4). També seria convenient que mirés els problemes que creen aquests sistemes (L’educació superior: una bombolla). A Estats Units va ser fa tres anys i segueix, a Anglaterra la cosa ja està afectant molta gent.

Es veu que en la seva finíssima reflexió ha posat com a exemple el sistema universitari britànic, on han de tornar – en còmodes terminis i sense interessos” – els diners aquells alumnes que han aconseguit després una ocupació que els suposa més de 21.000 lliures a l’any. Bé, no és el sistema universitari britànic, és l’anglès. Aquests espanyols tenen la mania de fer anglesos als britànics i de pensar que tots els de la península ibèrica som igual. Manies colonials.

No se li ha acudit altra cosa que dir que part del problema del finançament de la universitat espanyola és que depèn en molta més proporció que en altres països de finançament públic”, pel que ha dit que és molt important que a la universitat creixi la proporció de finançament privat “i ha advocat per debatre sobre un” sistema de préstecs “com en anglès.

Aquesta senyora no té la més mínima idea de com funciona el finançament universitari al món. Jo li recomanaria que llegís un llibre raríssim (surt cada any). Igual al ministeri el tenen. El publica l’OCDE i es diu Education at a Glance. Allà pot mirar les taules de l’apartat B i veurà que l’Estat espanyol es dels països on la proporció finançament públic / finançament privat és més baix. No puc entendre com una secretària d’Estat va i demostra tanta ignorància. Li podien preparar la intervenció per tal que no faci el ridícul.

Aquesta burrada la diu per poder suggerir que les matrícules universitàries pugin en totes les comunitats del 10% actual al 25% del cost real de la matrícula d’un alumne. Diu que ja s’han qual s’han adherit Catalunya i Madrid. La senyora no sap que els costos no s’han publicat mai. Suposo que deu ser per no complir la llei 9/2013, la de la transparència que ells mateixos van aprovar. De totes formes la transparència no hauria de requerir lleis, és una qüestió d’ADN. Jo fa temps que demano que es facin públics els costos, però…

Diu, la secretària d’Estat: Normalment el tema es planteja en termes molt simplistes d’educació gratuïta per a tots, però cal partir que l’educació no és gratuïta. Efectivament, descartada Anglaterra, la resta de països europeus tenen matrícules gratuïtes o més barates que les nostres. Torno a recomanar-li una lleugera mirada a l’incunable que li he citat.

Una estona després, un portaveu del Ministeri d’Educació ha assenyalat que el gabinet de José Ignacio Wert “no planteja passar del sistema de beques al de préstecs a la Universitat”. Montserrat Gomendio s’ha cobert de glòria, però ha demostrat quina és la visió del clan de com ha de ser la igualtat d’oportunitats.

Aquest curs s’han destinat 1.428 milions d’euros a ajudes al estudi, un 21,21% més que l’anterior. El nombre de beneficiaris universitaris puja 322.000 estudiants. Espanya està a la cua de diners destinats a ajuts universitaris. Segons dades de OCDE, destina un 0,11% del PIB enfront de la mitjana del 0,29% dels països de l’OCDE.

Jo em plantejo, a les properes eleccions, votar segons els següents paràmetres:

1. Independència de Catalunya
2. Finançament de la universitat i preus públics dels estudis universitaris.