Enric I. Canela
M’hi referit diversos cops a la bombolla de l’educació superior a Estats Units (veure Pel bé de la universitat Wert i Gomendio haurien de dimitir immediatament, Un batxiller finès tan format com un llicenciat espanyol i L’educació superior: una bombolla) i el risc que hi ha amb l’errònia polítics de pujar els preus de les matrícules i impulsar els préstecs.
Avui llegia l’article del diari El País La deuda universitaria, un peligroso lastre al alza en Estados Unidos. El cost de la universitat ha crescut un 141% en trenta anys. Acabar la carrera amb un deute de més de 70.000 euros és terrorífic.
Barack Obama, va aprovar recentment diverses mesures flexibilitzadores per ajudar a uns cinc milions d’alumnes que van quedar exclosos d’una llei de 2010, que limita la tornada mensual a un 10% dels ingressos i que perdona el deute quan es porten pagant 20 anys.
William Elliott III, un professor de la Universitat de Kansas que ha analitzat en profunditat aquest fenomen proposa actuar en dos camps: a curt termini, impulsar un pla de rescat nodrit pels 50.000 milions de dòlars que ingressa anualment el Govern amb els seus préstecs a estudiants; i a llarg, un nou programa que doni ajudes blindades ja des de nens, especialment als de famílies pobres, per accedir a la universitat. Fa uns dies va fracassar al Senat una proposta demòcrata de refinançar els interessos de 25 milions de llicenciats nord-americans a través d’un impost a les grans fortunes. Mentrestant, el forat segueix creixent. “El més alarmant-conclou-no és on som avui sinó on estarem si la tendència contínua”.
Caldrà que José Ignacio Wert i Montserrat Gomendio llegeixin bé què passa allà.