Enric I. Canela
Recollint el sentiment de tota la comunitat científica de l’Estat espanyol, el vicerector de Política de Recerca de la UPC escriu un article al diari El País que es titula: Hacienda, contra la investigación. També es podria haver titulat: una mostra d’estupidesa.
L’origen de tot és: Com que en política la corrupció és una cosa habitual, els polítics pensen que els investigadors som com ells. Aleshores es tracta de gastar-se centenars de milers d’euros en veure si un investigador ha posat en el projecte una tiquet del taxi a l’aeroport sense que el tiquet del taxi estigui facturat a la universitat o centre de recerca al que pertany l’investigador. Si no s’ha fet així, caldrà retornar l’import de l’IVA al ministeri. Si suposem un tiquet de 30 euros, això implica un IVA del 10% o sigui 2,73 euros. La despesa associada als 2,73 euros és enorme. Naturalment, si has de tornar els 2,73 euros, ho fas amb interessos de demora. Potser sí que alguna despesa està mal imputada, potser si que no era una despesa elegible pròpia del projecte. Bé fer auditories. Auditar, sí, com fa Europa.
Les empreses contractades pel ministeri, que em sembla que van a comissió, fan la vida impossible a tothom. Diu el refranyer que el lladre sempre té por d’ésser robat.
El coneixement molesta, per això diu el ministre d’afers estrangers que els ànecs rauquen.