Enric I. Canela
Ho ha recollit Orladiari: Resulta que un grup de 57 claustrals crítics amb la reforma dels estatuts de la UB ha forçat un claustre extraordinari per al pròxim dimarts dia 7 de juliol. Els claustrals pretenen amb aquesta iniciativa “ajornar l’aprovació de la reforma de les estructures de la UB” i que la “comunitat universitària pugui debatre-la, avaluar les seves conseqüències i fer propostes durant tot el curs 2014/15″.
Certament extraordinaris. El propòsit del rector és presentar el tema al Consell de Govern i aprovar el que calgui a la tardor. O sigui que els claustrals signants de la petició volen fer un claustre per aconseguir una cosa que ja està decidit que es farà. Jo proposo que convoquin un altre per votar que Nadal sigui no lectiu.
Una manera intel·ligent de consumir les hores per les que ens paguen
No és demostrar massa esperit demòcrata riure amb aquesta sornegueria de qui no comparteix les propostes d’algú que governa, i que governa perquè ha estat escollit, i ha estat escollit per un sistema que hem acordat entre tots que és el que volem, el mateix que dóna drets i canals per a què hom pugui dissentir, i és això el que fan aquests claustrals que a tu et fan riure, mostrar legal i legítimament el seu desacord, fer ús dels seus drets.
Diu molt (poc) del teu tarannà democràtic. Encara sort que per ara no podeu impedir que fem ús dels nostres drets.
Déu nos en guard de dirigents com tu.
Benvolguda Anna,
Dissentir el que calgui, però fer un claustre per demanar el que ja està decidit són ganes de molestar. Efectivament són drets, però els drets està bé exercir-los com cal. De moment el professor que coordina això no ha sabut ni presentar els documents i presumeix de portar el rècord de fer convocat claustres a la URV. Genial, no? És un dret, com és un dret presentar querelles encara que no tinguis raó. Tot és opinable. Jo opino que aquesta convocatòria és una ximpleria, ximpleria legal, però ximpleria. Què hi farem!
Intentaré respondre amb respecte i fets a les burles i falsedats, en cas que accepti publicar fets.
Vostè diu que perdem el temps que ens paguen demanant coses que ja estan concedides:
1. En el Claustre de 28 de maig, a preguntes d’un claustral, el rector va respondre que confirmava la seva intenció de sotmetre la reforma a aprovació en un Consell de Govern al juliol. Està gravat.
2. La setmana següent iniciem el registre de signatures per al Claustre extraordinari.
3. Uns dies després des de rectorat es va dir que s’ajornaria a setembre. En el primer esborrany distribuït es diu que s’aprovaria a l’octubre. (està imprès baixat de la web). I en l’últim esborrany penjat a la web es diu que al novembre.
4. Vostè sabrà d’on ho ha tret, però el text que cita simplement no és part de la sol•licitud registrada per aquests claustrals, com vostè sap doncs la va rebre de la Secretaria General. En aquesta sol•licitud es demana que es debati i es facin propostes “durant el primer trimestre del curs 14-15”, la qual cosa implica que no se sotmeti a aprovació abans de la fi d’aquest trimestre.
5. Per tant, quan es va demanar el Claustre no es va demanar alguna cosa que estava concedida. I ni tan sols ara, malgrat els successius canvis, està concedit el que es demana.
Deixo al lector que avaluï ell mateix en què emprem cadascun el temps que ens paguen. Si és que aquestes línies arriben al lector. Però almenys arribaran a l’autor d’aquest blog.
Dissentir del que més convé a la universitat és legítim. Emprar burles i falsedats és indici de manca de raons.
Benvolgut,
Vet aquí una de les clàssiques dificultats per atribuir relacions de causa efecte en qüestions politiques. All claustre extraordinari es demana una moratòria per a una reforma que s’aprovarà a la tardor (i no al juliol com es portava anunciant tot l’any) o la reforma s’aprovarà a la tardor (i no al juliol com es portava afirmant tot l’any) perquè es demana una moratòria a un claustre extraordinari?
Quina llastima de manera de fer politica. Sap perfectament (una altra explicacio seria ignorancia), que no diu la veritat, que el rector i el seu equip davant aquesta que escriu van deixar clars els terminis, i no son els que voste diu.
Com una de les bases d’un bon dialeg es creure que els interlocutors diuen la veritat, i ja hem comprovat que no, aquesta conversa es esteril.
Uns pensen que és magnífic fer aquest claustre i altres que és una ximpleria. No passa res. Uns diuen una cosa i jo dic l’altra. La democràcia dóna aquestes eines, jo respecto l’eina, però considero que feu un mal ús. No passa res. Respectuosament, igual que dic que el Govern fa una ximpleria quan retalla la universitat o apuja les matrícules o no reforma la selectivitat. Ho dic i escric, dic que és una enorme ximpleria fer el que feu.
Senzillament, ens feu perdre el temps per no canviar absolutament res perquè el que demaneu ja està decidit fer-ho. Públicament està dit. Per això el títol,es com si demanéssiu una reunió del claustre pe decidir que Nadal és no lectiu o que Sant Joan és a l’estiu. Podríeu fer-ho, però la utilitat seria descriptible.
Repeteixo perquè sembla que no ha llegit, o no hi ha entès:
“5. Per tant [donats els fets 1-4], quan es va demanar el Claustre no es va demanar alguna cosa que estava concedida. I ni tan sols ara, malgrat els successius canvis, està concedit el que es demana.”
Es demanava i es demana poder analitzar, debatre i fer propostes a centres i departaments entre setembre i desembre per aprovar el que calgui a patir de gener. Al darrer document penjat a la web diu que es debatrà fins a l’11 d’octubre per portar-ho al Consell de Govern per a la seva aprovació al novembre. I vostè insisteix que fem el ximple demanant coses que ja estan concedides. Realment és difícil un intercanvi racional amb qui no escolta.
En fi, si tracten d’aquesta forma a qui legítimament discrepa i empra les vies democràtiques, estatutàries i reglamentaries per defensar les seves idees en un debat public, obert i racional, no s’estranyin que alguns renunciïn a fer-ho així. Nosaltres continuarem fer-ho per què creiem en el poder de la raó i en el respecte al que no comparteix les nostres idees.