Enric I. Canela
Llegia un article d’Antonio Árias que fa referència al discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Asturiana de Jurisprudència del lletrat de l’assessoria jurídica de la Universitat d’Oviedo, Eduardo González González.
Això no tindria excessiu interès per a mi si no fos perquè ho recull Antonio Árias. Resulta que a l’autor hi ha dos elements molt significats i que critica en el govern universitari:
- L’escassa jerarquització dels òrgans de govern.
- Els titulars dels òrgans de govern, majoritàriament, són elegits pels destinataris futurs de la seva gestió (professors, estudiants i personal d’administració i serveis).
Diu González que el model anglosaxó de govern universitari no és adequat per a Espanya, si no va acompanyat d’un canvi de model de les universitats. Diu que cal potenciar els consells rectorals.
Segurament té raó. Jo diria que cal canviar la filosofia dels governs que volen intervenir en la universitat de forma diferent a com ho fan els anglosaxons. Unes regles de joc ben marxades i un fiançament correcte eviten la intervenció i faciliten el funcionament.