Enric I. Canela
Es refereix al País Basc, Carmen Gallástegui escriu al diari El País l’article Clústers y actividad innovadora. Ella és catedràtica de Teoria Econòmica de la UPV-EHU.
Aconsella, reflexiona, és lamenta… En to cas diu que han de millorar. En un paràgraf diu:
Tenim universitats públiques i privades, tenim centres de recerca i tenim una fundació per a l’impuls de la ciència, Ikerbasque, així com una potent de xarxa de centres tecnològics en un espai geogràfic en què aquesta concentració podria constituir un senyal que apuntés a la conveniència d’apostar per fer-ho encara millor. No crec que aconseguir la cooperació entre investigadors, entre centres universitaris i centres de recerca sigui més difícil que aconseguir, com s’ha fet, que les empreses d’electrodomèstics d’Euskadi, els centres d’energia, les indústries de medi ambient, de transport, de alimentació, d’audiovisuals, etc. cooperin i aconsegueixin augmentar la seva competitivitat. Ja sé que el producte final d’una empresa i el producte final d’una universitat o un centre de recerca són ben diferents i que el que fan els investigadors no té semblança amb el que fan els directors financers de les empreses, però importa? Del que es tracta és de fer millor el que se sap fer i de propiciar que en el terreny del coneixement siguem un referent.
El sistema, ni el nostre ni el basc funciona. La pregunta és per què no funciona i què cal fer per a què funcioni. No sé si sóc un il·lús, probablement, però jo crec que, senzillament, és un problema de disposar de l’equip adequat, en un primer temps no guanyarem, invertirem, i d’incentius.
Els investigadors tenen molt pocs incentius per dedicar temps a innovar. Més aviat deixen de fer altres coses més satisfactòries. I les empreses? Doncs també.
Me n’alegra molt de que comenci a ser quelcom acceptat, el fet d’afirmar obertament que sense incentius no hi haurà innovació. Tenim capacitats (talent, investigadors, emprenedors…), pressions (les dona el mercat),i només ens falten els incentius perquè el sistema comenci a funcionar. És evident que si Catalunya no és un país innovador és perquè no s’ha estructurat un circuit d’incentius d’alt risc que permeti aflorar projectes de molt alta tecnologia. No és un tema d’organitzar i reorganitzar el sistema, sinó de nodrir-lo amb els incentius adients perquè passin les coses que desitgem. Ni les empreses (especialment les petites) tenen incentius per afrontar el risc de l’alta tecnologia, ni les universitats per apropar-se a les empreses. La llàstima és que si avui mateix comencéssim, no veuríem resultats en forma de clústers emergents d’alta tecnologia fins dintre de 10 anys.