Enric I. Canela
Avui, en la presentació de l’Informe CYD 2013 (baixar l’informe), el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, ha avisat d’una situació alarmant en la formació dels espanyols, ja que el nivell de competències dels alumnes japonesos de secundària superior és més o menys igual que el dels graduats universitaris de l’Estat espanyol. Diu també que la qualitat de la formació universitària dista encara molt” d’arribar a la d’altres països, i que els titulats puguin enfrontar-se als problemes i reptes de la vida real. La capacitat de càlcul i la resolució de problemes a Espanya deixa molt a desitjar (resultats de l’Avaluació Internacional de la població adulta Informe PIAAC).
L’informe mostra que els titulats espanyols de menys de 30 anys d’edat tenen unes de les competències lectores més febles entre els 22 països participants, i només un de cada sis graduats recents en educació superior puntua en els nivells més alts comparats amb un de cada dos al Japó.
El secretari general de l’OCDE ha dit que per aconseguir unes universitats de més qualitat s’han d’especialitzar, ja que les universitats de l’Estat espanyol tendeixen a ser excessivament generalistes, amb una massa d’ofertes acadèmiques similars entre molts centres. Mira que bé, com Cambridge i Oxford.
No reprodueixo una sèrie de bajanades que han recollit les notícies.
La cosa la resumiré de forma fàcil. Si els que entren a la universitat no saben escriure, quan surtin de la universitat no sabran gaire més. La selectivitat (PAU) és una prova que aprova tothom. Els alumnes tenen una formació baixa. Toca explicar a la universitat coses que abans sabien els estudiants. El nombre d’hores de classe s’ha reduït i els diners també. No cal que el ministre Wert es gasti els diners en fer reunions per tal de diagnosticar el que és obvi.
Sense modificar la porta d’entrada no millorarà res. Clar, aleshores diran que hi ha fracàs escolar. Una de les coses més tristes per a una persona gran, tota la vida dedicat a la universitat, és veure que tot va pitjor. I no sóc gens pessimista. Parlant, fent reunions i col·leccionant informes no millorarà res.
A sobre, un terç dels graduats universitaris espanyols estan empleats en treballs per sota de la seva qualificació, és a dir, van acabar una carrera i aconseguir una ocupació per al qual no la necessitaven. El percentatge va ascendir al 32% el 2013, dos punts més que dos anys abans. Espanya està al capdavant de sobrequalificació d’Europa, per davant de països com Irlanda o Xipre, que el segueixen de prop i molt per darrere de la mitjana comunitària, amb un 20%.
La cirereta del pastís: La producció científica espanyola en el context internacional està perdent lideratge. Ha decrescut el nombre d’estudis en els quals els investigadors espanyols apareixen com a primers autors i responsables. Entre 2000 i 2012, també ha baixat, encara que a menor ritme, l’excel·lència científica. És a dir, el percentatge de treballs que es troben entre el 10% dels més citats al món. De tot plegat l’únic positiu és que la UB resisteix.
Segurament aquests del Partit Popular passaran a la història com els que es van carregar la universitat i van salvar la banca a costa de tots.