Enric I. Canela
Molt interessant llegir per què Alemanya guanya la batalla de la innovació a Estats Units. Agafo el final
Tres factors estan operant:
- Alemanya entén que la innovació ha de resultar en augments generalitzats de productivitat, en lloc de concentrar-se en el sector d’alta tecnologia. Com a conseqüència, Alemanya no només busca formar indústries noves. També infon a les seves indústries existents les noves idees i tecnologies.
- Alemanya té una xarxa d’institucions públiques que ajuden a les companyies a innovar. Els instituts Fraunhofer, parcialment finançats pel govern, porten al mercat idees radicals en formes noves. Això ajuda a tancar la bretxa entre la recerca i el funcionament diari de les petites i mitjanes empreses.
- La força laboral d’Alemanya es capacita constantment, el que li permet fer servir les innovacions més radicals per produir productes i serveis que els clients estan disposats a comprar a preus més alts.
El creixement econòmic no es presenta en el moment de la invenció. Només les polítiques d’innovació que s’enfoquin en el cicle complet d’innovació tindran èxit pel que fa a crear un creixement econòmic que millori el benestar de tots els ciutadans. No hi ha res que un alemany pugui fer que no pugui fer un nord-americà adequadament capacitat i incentivat.
Torno a repetir una idea que repeteixo insistentment. Cal el treball públic. El Fraunhofer-Gesellschaft es finança pràcticament amb fons públics encara que una part amb projectes que són reinvertits en el sector privat. El seu nom ja ho diu: El nom oficial és Fraunhofer-Gesellschaft zur Förderung der angewandten Forschung e.V. (de l’alemany: «Societat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada»). La innovació no la porten les cigonyes de París.