Enric I. Canela
Llegia un article publicat fa un mes al Bloc de la Fundació CYD per Mónica Benito i Rosario Romera (Universidad Carlos III). L’article és Mesurant la contribució dels doctors a la R + D + I en els països membres de l’OCDE. El que fan és anunciar que elles han publicat el document Estudios CYD 5: La aportación de los doctores al desarrollo económico y social a través de su contribución a la I+D+i.
Diu: Els països líders en innovació, Alemanya, Corea, Dinamarca, Estats Units, Finlàndia, Japó, Suècia i Suïssa, comparteixen el presentar les taxes més elevades de graduació de doctors, de doctors empleats en el sector privat, i de finançament i despesa, en especial privat, de la R + D.
Amb la configuració de models estadístic / economètrics quantifiquen per als països de l’OCDE, el significatiu impacte dels doctors en els principals outputs de recerca i innovació, com són les publicacions científiques, les patents PCT (acollides al Tractat internacional de Cooperació en matèria de Patents) o els ingressos procedents de l’estranger per l’explotació de patents i llicències. Addicionalment, s’ha identificat en aquests models, el pes de la inversió i el finançament privat de l’R + D en els principals outputs de recerca i innovació.
Interessant estudi que cal posar en el context català.